DIRECTE | “El creixement econòmic impulsa el creixement urbanístic, no al revés”

Els cònsols de totes les parròquies han comparegut de manera conjunta per exposar una posició comuna en relació amb la futura Llei del Sòl —popularment anomenada així— i reivindicar el paper determinant dels comuns en l’ordenació urbanística del país. El cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha estat l’encarregat de presentar la intervenció, subratllant que els set comuns s’expressen amb “una única veu”.

Alcobé ha remarcat que, malgrat que fins ara han declarat entitats, associacions i diverses personalitats, “totes elles molt legítimes, necessàries i oportunes”. Ha recordat que fa més de 25 anys que els comuns assumeixen aquesta tasca, incloent-hi l’atorgament i l’aturada de llicències urbanístiques.

El cònsol canillenc ha insistit que la compareixença no s’ha de llegir en clau parroquial: “Avui no compareix el cònsol de Canillo, ni el de la Massana, ni el d’Ordino. Avui compareixen els set cònsols d’Andorra en un projecte comú”. Tots ells, ha dit, comparteixen el diagnòstic i les propostes per avançar cap a un model de creixement “més harmoniós, més integrat i més sostenible”.

Alcobé també ha agraït especialment la feina de la cònsol major d’Encamp, que “durant dues nits gairebé” ha coordinat la documentació per unificar la presentació que avui s’ha exposat —una feina que, ha reconegut, és complexa tenint en compte les agendes dels cònsols.

"No hem de confondre el carro i els bous”

Durant la compareixença conjunta dels set cònsols, Jordi Alcobé ha aprofundit en la idea que el desenvolupament urbanístic del país és una conseqüència directa del dinamisme econòmic i social. “No hem de confondre el carro i els bous”, ha remarcat. Segons el cònsol canillenc, són l’arribada de nous residents —tant actius com passius—, l’augment de treballadors i l’obertura de nous negocis els factors que generen la necessitat d’habitatge i de nous espais comercials.

Alcobé ha explicat que aquest procés té un “triple impacte”: societari, turístic i territorial. “Segons quin urbanisme tinguem, tindrem un tipus de societat, un tipus de turisme o un tipus d’integració paisatgística”, ha afirmat, subratllant la importància del debat sobre la futura Llei del Sòl.

El cònsol ha insistit que tots els actors del país —tant els que generen demanda com els que regulen l’oferta urbanística— formen part del mateix ecosistema. En aquest sentit, ha volgut recordar el marc competencial vigent: “La Constitució del 93 atorga als comuns la seva competència en matèria d’urbanisme. La Llei de Competències i la Llei General d’Urbanisme de l’any 2000 concreten encara més aquest repartiment”.

Unió nacional en l'urbanisme

Alcobé ha detallat que la major part de funcions urbanístiques —plans parcials, aprovació de nous nuclis, llicències d’obra, reparcel·lacions o obres majors i menors— recauen sobre els comuns. El Govern, per la seva banda, manté competències com la gestió dels recursos naturals, les infraestructures sectorials o la protecció del patrimoni cultural.

“Hem d’anar alineats”, ha remarcat, dirigint-se als consellers i conselleres de la comissió parlamentària. “L’urbanisme s’ha d’entendre com un tot. No es pot treballar en parcel·les separades.” Alcobé ha celebrat que el Consell General “capitalitzi la iniciativa” de la reforma legislativa i que integri govern i comuns en un únic espai de treball: “Som els actors principals de l’urbanisme del país”.

Segons Jordi Alcobé, el cònsol major de Canillo, molts propietaris es van veure impulsats a anticipar projectes que potser mai no es van arribar a executar. “Però aquests són projectes autoritzats des de la base construïda, autoritzada pels comuns”, ha explicat.

L’efecte moratòria, que es va anunciar el 23 de maig de 2003, va tenir un impacte comparable, segons Alcobé, al 13 de març de 2020, quan es va anunciar la aturada per la COVID-19. Aquesta moratòria, anunciada fins a tres vegades, no va entrar immediatament en vigor, sinó tres setmanes després de la seva publicació i aprovació al Consell General, fet que va marcar un període d’incertesa i reactivitat.

Entre els anys 2002 i 2004, i en els anys posteriors amb projectes aprovats abans del 2003, es va evidenciar clarament l’efecte moratòria: molts projectes es van presentar però no es van executar mai. Durant els següents 14 anys, comprenent la crisi del 2008-2012 i els projectes pendents anteriors al 2003, hi va haver una estabilització i molt pocs projectes nous, majoritàriament simbòlics.

"Volem que la llei del sol ens ajudi a actuar davant infraccions urbanístiques"

Els comuns van començar a aprovar els seus plans d’urbanisme, que la llei permetia implementar en dos anys, però alguns es van desenvolupar entre 2001 i 2007, completant-se fa uns 15 anys. Posteriorment, amb la recuperació econòmica, es van iniciar les revisions dels plans urbanístics. 

Alguns comuns, com Ordino, ja han fet la segona revisió, i altres, com Andorra-la-Vella, Sant Julià i Escaldes-Engordany, estan en procés de modificacions importants. La Massana també ha implementat un nou sistema d’aigües de construcció, modificant substancialment el seu POUP per adaptar-se al creixement de la parròquia.

Segons Alcobé, les revisions dels plans han permès als comuns anticipar-se al nou increment de la demanda de construcció, evitant pics descontrolats en la superfície autoritzada. Sense aquestes revisions, l’augment hauria estat encara més pronunciat.

Pel que fa a la distribució per parròquies, els últims 25-30 anys, Andorra la Vella i Escaldes han concentrat al voltant del 40% de la superfície autoritzada, mentre que la resta de parròquies oscil·la entre un 8% i un 16%, i Canillo ha passat del 23% durant el primer quinquenni 2000-2004 a només un 7% actual.

Alcobé ha conclòs: “La Llei del Sòl ha funcionat i ha donat eines als comuns per aplicar polítiques que restringeixen zones molt protegides i gestionen zones saturades. L’abast de la llei ha estat molt general.”

La cònsol major de La Massana, Eva Sansa, ha explicat que dins de la Llei del Sòl han desenvolupat un mecanisme propi per establir un sistema de quotes urbanístiques. “Actualment, és cert que la llei no preveu que es puguin aplicar aquestes quotes. Nosaltres ho vam tirar endavant igualment”, ha afirmat.

Sansa ha afegit que, tot i que la llei tampoc prohibeix aquest tipus de mesures, seria convenient disposar d’un mecanisme formal de cara al futur per poder limitar la construcció en moments d’alt volum d’activitat constructiva, amb l’objectiu de mantenir un creixement sostenible i equilibrat.