EDITORIAL | En finances, el Govern fa els deures
Article d'opinió de Joel Picón
La confirmació de la qualificació creditícia per part de Fitch, el nivell contingut d’endeutament i la previsió de mantenir superàvits en el conjunt de les administracions reforcen la solidesa financera d’Andorra. Aquesta posició dona al Govern marge per poder invertir, millorar els serveis públics i afrontar imprevistos sense comprometre l’estabilitat dels comptes.
El projecte de pressupost per al 2027 preveu 834 milions d’euros de despesa i 791 milions d’ingressos, amb un dèficit inicial de 43 milions. La diferència exigeix seguiment, però, per valorar-la, cal distingir entre una previsió pressupostària i el resultat amb què finalment es liquida l’exercici.
El ministre de Finances, Ramon Lladós, defensa que els ingressos s’han calculat amb prudència i que l’execució pot acabar en equilibri o amb superàvit.
Per al 2026, apunta a un possible balanç positiu de deu milions, malgrat el dèficit pressupostat inicialment. Encara són previsions, però el criteri és defensable: és preferible pressupostar amb cautela que sostenir la despesa sobre expectatives de recaptació massa optimistes.
Una solvència que també s’avalua des de fora
La valoració favorable de les finances andorranes disposa d’un suport extern. Fitch manté Andorra en ‘A-’ amb perspectiva estable i situa el deute conjunt del Govern i els comuns en el 30,3% del PIB el 2025, amb una previsió de descens fins a aproximadament el 27% el 2028.
Segons l’avaluació difosa, el Principat presenta el tercer nivell de deute més baix entre els estats sobirans de la categoria ‘A’. Aquesta posició constitueix un actiu important per a una economia petita: ofereix més marge per afrontar imprevistos i evita que l’endeutament condicioni excessivament les decisions futures.
Fitch també estima una mitjana de superàvit de l’1,9% del PIB entre el 2026 i el 2028, després del 3,5% del 2025. Aquestes dades corresponen al conjunt dels comptes públics que avalua l’agència i no s’han de confondre amb el saldo del pressupost del Govern. Tot i aquesta distinció, reforcen una conclusió: Andorra manté una capacitat financera que mereix ser preservada i reconeguda.
Recaptar més sense apujar els tipus
Un altre punt favorable és la capacitat d’incrementar els recursos sense anunciar una pujada d’impostos. Segons les dades presentades pel ministre, els ingressos han crescut un 50% en quatre anys. Per al 2027 es preveu una aportació més elevada de societats, IRPF i IGI.
Aquest augment de recaptació no es pot atribuir exclusivament al Govern. Hi contribueixen l’activitat de les empreses, el treball dels ciutadans i l’evolució de l’economia. Ara bé, correspon a l’executiu administrar aquests recursos i preservar unes condicions fiscals que permetin generar activitat.
Mantenir un marc tributari competitiu mentre es disposa de més recursos públics és un resultat valuós. També ho és que la recaptació es reparteixi entre diverses figures impositives, encara que això no elimini les vulnerabilitats d’una economia de dimensions reduïdes.
La solidesa financera té, a més, una utilitat concreta: permet pressupostar inversions i sostenir serveis. Les inversions reals previstes per al 2027 arriben als 88,6 milions d’euros. Des d’un punt de vista estrictament financer, poder mobilitzar aquesta quantitat amb una perspectiva de deute contingut és una fortalesa.
El contrast amb França
La situació francesa ajuda a entendre el valor d’aquest marge. França preveu arribar al 121,7% del PIB de deute el 2027, amb un dèficit del 5%. Andorra parteix d’un endeutament molt inferior i Fitch n’anticipa una reducció del pes sobre l’economia.
Les dimensions, les estructures econòmiques i les responsabilitats de tots dos estats són diferents. La comparació no permet atribuir tots els resultats a les decisions dels seus governs. Però sí que il·lustra una realitat: unes finances menys endeutades donen més llibertat per decidir i més capacitat per respondre quan les circumstàncies empitjoren.
Aquesta és una de les aportacions més rellevants d’una gestió pressupostària responsable. Els seus beneficis sovint es perceben quan arriben les dificultats i el país encara disposa de recursos per actuar.
Preservar el que funciona
La valoració positiva comporta també una exigència de continuïtat. La despesa prevista creix un 11%, i la de personal, un 8%. Caldrà assegurar que els compromisos recurrents es poden mantenir si la recaptació perd impuls. Igualment, una menor execució pressupostària s’ha de valorar segons si respon a estalvis efectius o a inversions que han quedat pendents.
Precisament perquè el punt de partida és bo, convé protegir-lo. La prudència ha de servir per consolidar el marge financer, controlar la despesa i garantir que cada increment de recursos tingui una justificació clara.
En matèria de finances, el Govern i el ministre Ramon Lladós mereixen que se’ls reconegui la feina. La confiança creditícia es manté, el deute presenta una trajectòria favorable i el país conserva capacitat d’inversió sense recórrer a una pujada general d’impostos. Administrar bé aquesta posició és una responsabilitat; haver-la sostingut és un mèrit.
