El col·lectiu 'Faveles de Luxe' critica les torres i afirma que afecten en la salut mental

La manca de sòl urbanitzable a les parròquies centrals i del sud ha propiciat que la verticalització de la construcció s’hagi convertit en una solució recurrent als darrers anys. Les torres, cada vegada més presents al Principat, poden semblar eficients sobre el paper, però, segons el col·lectiu Faveles de Luxe, “un país no és un plànol i un nucli urbà d’una parròquia no hauria de ser una operació matemàtica ni un joc del Monopoly”.

El col·lectiu defensa que cada decisió urbanística té efectes psicològics, socials, culturals i polítics que van més enllà de l’skyline o de la propietat privada. La relació visual amb la vall, la llum i els cims configura la manera com els ciutadans viuen i es perceben dins del territori. Quan els volums construïts alteren aquesta relació, el canvi no és només estètic, sinó també psicològic.

Segons Faveles de Luxe, viure en alçària no és només viure més amunt: té un impacte directe sobre la salut mental, la convivència i la identitat col·lectiva. “La propietat és privada, però el paisatge hauria de ser un dret col·lectiu”, afirmen, alertant que sense una llei del paisatge urbà, les alçàries imposades podrien provocar èxode i problemes de salut.

Estudis de psicologia ambiental, com els de Robert Gifford i Oscar Newman, evidencien que la forma de l’espai influeix en la satisfacció residencial, els vincles socials, la seguretat percebuda i la qualitat de la convivència. En un país de muntanya i dimensions reduïdes com Andorra, l’impacte és especialment sensible, ja que el paisatge forma part de la identitat emocional i econòmica del país.

Faveles de Luxe reclama que la mediació i el diàleg esdevinguin eines de governança, més enllà de la mera consulta, per escoltar interessos diversos, reconèixer conflictes i construir acords socialment assumits. “Cal preguntar-nos fins on volem créixer i com volem desenvolupar-nos com a societat”, expliquen.

La qüestió clau no és si Andorra ha de construir en alçària, sinó quin país volem esdevenir amb el model de construcció actual. Segons el col·lectiu, només assumint que la verticalització té impactes socials i personals podrem gestionar de manera responsable el futur urbanístic del Principat.