El copríncep d'Andorra Serrano-Pentinat, clau en la resolució de l’escàndol financer del Vaticà de 'London 60'

La figura del copríncep episcopal d’Andorra, Josep Lluís Serrano-Pentinat, ha aparegut en primera línia d’un dels escàndols financers més complexos que han sacsejat la Santa Seu en l’última dècada. 

Entre maig i agost de 2019, Serrano-Pentinat va exercir com a director de London 60 SA, la societat vinculada a la propietat del 60 Sloane Avenue, a Chelsea, Londres, que es trobava al centre d’una investigació internacional per presumpte frau, malversació i abús de poder.

Serrano-Pentinat no és un desconegut en els cercles diplomàtics i financers del Vaticà. Ingressà al servei diplomàtic de la Santa Seu el 2012, i des d’aleshores va treballar com a secretari a les nunciatures de Mozambic (2012-2016), Nicaragua (2016-2017) i Brasil (2017-2019). El 2019 va ser nomenat conseller de Nunciatura de la Secció d’Afers Generals de la Secretaria d’Estat del Vaticà, just abans d’assumir el càrrec de director a London 60 SA. Aquesta experiència li va proporcionar una perspectiva internacional i una sòlida formació en gestió diplomàtica i administrativa. 

El cas més greu del Vaticà dels últims anys

La societat London 60 SA, creada per gestionar una propietat de luxe per part de la Secretaria d’Estat del Vaticà, va ser objecte d’una operació financera complexa que va implicar corredors com Raffaele Mincione i Gianluigi Torzi, així com altres funcionaris del Vaticà. Segons els magistrats, els fons invertits per la Secretaria d’Estat, derivats principalment de donacions destinades a fins caritatius i religiosos, s’havien canalitzat a fons d’alt risc i offshore, una maniobra que podia generar grans pèrdues i que anava completament en contra dels objectius originals dels donants.

Serrano-Pentinat va assumir el càrrec en un moment crític: la investigació ja estava en marxa després de les denúncies del Banc Vaticà i de l’Auditor General’s Office l’estiu de 2019. Durant els tres mesos que va ocupar la direcció de London 60, va supervisar les operacions financeres de la societat, establint protocols per a la correcta administració dels fons i garantint que la situació no derivés en un dany econòmic encara més gran. El 1 d’agost de 2019 va cessar com a director, en una transició que va permetre a Caterina Sansone assumir temporalment la gestió.

Enmig d’aquest entramat financer, el nom del substitut de la Secretaria d’Estat del Vaticà, monsenyor Edgar Peña Parra, emergeix com a exemple paradigmàtic de com fins i tot les autoritats de més alt rang van ser sistemàticament enganyades. Quan va assumir el càrrec a finals del 2018, Peña Parra només fou informat parcialment de la maniobra que s’estava executant per treure la Santa Seu del fons de Mincione. 

El que desconeixia era que, gràcies a la complicitat interna, el corredor Gianluigi Torzi havia aconseguit fer signar un acord de compra d’accions que invertia completament el control de la propietat: 1.000 accions amb dret a vot quedaven en mans de Torzi, mentre que les 30.000 accions de la Secretaria d’Estat quedaven sense cap capacitat de decisió. La jugada —presumptament ideada per Crasso, Tirabassi i l’advocat Squillace— va ser presentada com una solució tècnica quan, en realitat, era una cessió total de poder camuflada. 

Peña Parra no va descobrir el contingut real dels contractes fins un mes després de la seva signatura, i ho va fer amb els acords ja consumats i signats precipitadament per Fabrizio Tirabassi i monsenyor Perlasca sense la seva autorització formal. La investigació vaticana sosté que els superiors —Peña Parra i fins i tot el cardenal Parolin— van ser deliberadament mantinguts a les fosques, confirmant que el cor del cas London 60 no només rau en la malversació, sinó en un engany estructural a les mateixes estructures del poder vaticà.

Transferències de fins a 100.000 euros

El recorregut de la societat mostra la seva complexitat. El registre mercantil britànic reflecteix com London 60 SA va traslladar la seva oficina al mateix edifici de Chelsea el setembre de 2020, mentre es formalitzaven càrrecs financers sobre la propietat i s’actualitzaven anualment els comptes. L'1 de juliol de 2022 el Vaticà ven l'immoble de luxe que s'havia adquirit de forma irregular per 186 milions de libres.

Finalment, després de diversos anys de gestió i control estricte, la companyia va iniciar el procés de dissolució voluntària el 14 de juliol de 2025, completant-se oficialment el 7 d’octubre de 2025. Aquesta dissolució va marcar el tancament definitiu d’un capítol que havia mantingut el Vaticà en tensió durant més de sis anys.

Els informes judicials i les auditories vaticanes han subratllat que l’operació de London 60 implicava possibles delictes com frau, malversació, abusos de poder, apropiació de fons, blanqueig de capitals i extorsió, així com la falsificació de documentació interna. Tot i la magnitud de les irregularitats detectades, fonts properes al Vaticà reconeixen que la gestió de Serrano-Pentinat va contribuir a restablir cert ordre i transparència, i que la seva intervenció va ser clau per evitar un deteriorament encara més greu de la propietat i dels fons implicats.

El paper del Copríncep

Per a Andorra, la trajectòria del copríncep episcopal demostra que la seva influència va més enllà de les fronteres del Principat. Serrano-Pentinat no només exerceix un rol institucional com a líder religiós i polític, sinó que ha demostrat capacitat de gestió internacional, prudència financera i habilitat per intervenir en contextos extremadament complexos. 

La dissolució de London 60 SA, tot i l’escàndol que la va precedir, deixa en evidència que el copríncep va saber combinar responsabilitat, legalitat i transparència, aportant un punt de claredat a una de les operacions més opaces de la Santa Seu en els últims anys. 

DOCUMENT