El Vaticà cedeix a la despenalització de l'avortament

Després d’anys de tensió, informes jurídics i contactes bilaterals amb la Santa Seu, el Vaticà ha cedit a la despenalització de l’avortament a Andorra, almenys pel que fa a treure del Codi Penal el càstig contra les dones que interrompin l’embaràs. La decisió, que ha anat madurant en silenci des del 2019, suposa un gir històric en l’equilibri institucional del Principat i marca el punt de partida d’una nova etapa política i social.

Els primers passos: l’informe de 2019

La qüestió es remunta al 2019, quan sota el Govern d’Antoni Martí i amb Xavier Espot com a ministre de Justícia i Interior, es va encarregar un informe jurídic clau als experts Manuel Pujadas i Tomás Gui Mori. El document, titulat “L’interrupció voluntària de l’embaràs al Principat d’Andorra”, establia les bases legals per a una despenalització parcial i analitzava la compatibilitat amb la Constitució i amb la dimensió institucional del coprincipat.

L’informe advocava per una solució que garantís “una resposta jurídica acceptable per a la majoria social dels andorrans i assumible pel cap d’Estat”. També destacava la necessitat de formació dels operadors jurídics i feia una precisió important: la protecció del nasciturus en les primeres setmanes de gestació, recordant que molts ordenaments jurídics no consideren persona l’embrió abans de la implantació.

De Nova York al Vaticà: diplomàcia discreta

L'any 2020, Espot, ja com a cap de Govern, va impulsar el SIAD (Servei Integral d’Atenció a la Dona). El desembre de 2021, en la seva visita al Papa Francesc, va admetre la “pressió internacional impressionant” que rebia el país per mantenir la penalització. 

Segons fonts vaticanes, Francesc va veure amb bons ulls retirar el càstig penal a les dones, en coherència amb la seva pròpia línia pastoral, en què ja havia concedit a tots els sacerdots la facultat d’absoldre dones que haguessin avortat i mostressin penediment.

El secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, ha estat una figura clau en aquest procés. Des de la seva visita a Meritxell el 2023, on va elogiar la mirada “oberta i penetrant” d’Andorra, fins a les reunions amb Espot a Nova York, Parolin ha anat construint un discurs d’obertura. Posteriorment, va delegar el dossier a Paul Richard Gallagher, número dos de la Secretaria d’Estat, qui ha treballat directament amb l’Executiu andorrà, especialment amb l’actual ministre Ladislau Baró. 

El relleu eclesiàstic i el paper de Serrano Pentinat

Segons fonts del Vaticà, un altre element determinant ha estat el nomenament de Josep-Lluís Serrano Pentinat com a bisbe coadjutor d’Urgell, una decisió del mateix Papa Francesc abans de la seva mort. El perfil més diplomàtic que pastoral de Serrano responia a la voluntat de Roma de trobar un encaix viable. El passat 31 de maig de 2025, Serrano va pronunciar-se públicament sobre l’avortament: “Cal establir diàleg i cal acompanyar a les persones que més pateixen”, deixant entreveure un to conciliador.

Quan mor Francesc i és escollit Lleó XIV, es produeix un gir significatiu dins la jerarquia vaticana. L’home que havia ascendit sota l’empara del Papa Francesc —primer nomenat bisbe de Chiclayo i després promocionat a la cúria romana amb la responsabilitat de seleccionar els bisbes internacionalment— es veu ara sota una nova orientació pontifícia. Lleó XIV ha marcat des del primer moment una línia molt més intransigent respecte a l’avortament, fent bandera de la seva doctrina amb un missatge contundent: "Cal abraçar la cultura de la vida".

El full de ruta polític: tardor de 2025

En clau interna, el president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra, Jordi Jordana, ha confirmat a La Veu Lliure que el text de la futura llei arribarà als grups parlamentaris el proper mes de novembre. El ministre Ladislau Baró ja ha traslladat que “s’han de culminar els últims detalls” abans de presentar la proposta que està essent redactada per Federico de Montalvo.

Aquesta llei inclourà la reforma del Codi Penal per eliminar els articles que castiguen l’avortament amb penes de presó i inhabilitació professional. La mesura, llargament reclamada per associacions internacionals de drets humans, posarà fi a un dels punts més polèmics de la política andorrana.

Un gir històric

El consens assolit amb el Vaticà, després d’anys de resistència, constitueix una fita sense precedents. El nou marc legal no equival a una despenalització total de l’avortament, però sí que marca la fi de la criminalització de les dones, obrint una nova etapa en la relació entre el Principat i la Santa Seu.

Tanmateix, aquesta posició xoca de ple amb un dels valors fonamentals de l’Església catòlica, que històricament ha defensat la protecció de la vida des de la concepció. Els coprínceps han jurat la Constitució i, en aquest sentit, la mesura topa amb l’article 8, que reconeix el dret a la vida com a principi bàsic. 

S'ha de tenir en compte que hi ha nombroses lleis que al llarg de la història d'Andorra només han estat signades per un dels coprínceps, fet que obre la porta a un mecanisme de desvinculació: traslladar la signatura al copríncep francès, com ja va succeir amb altres reformes sensibles. Aquesta fórmula, encara incerta, podria esdevenir la clau per desbloquejar un dels debats més complexos i transcendents de la història institucional d’Andorra. 

Cal saber que en aquesta qüestió no ha de passar desapercebut que aquesta no signatura, doncs, no desvincula l'església de la decisió d'haver despenalitzat l'avortament pel fet que ha participat des de l'inici en totes les fases de negociació de la llei. Per tant, el text final presentat al Consell General haurà estat prèviament beneit pel vaticà. 

En aquest marc, el Govern estudia una solució híbrida: despenalitzar l’avortament i permetre’n la pràctica “a prop” del país, amb acompanyament mèdic andorrà i una compensació econòmica posterior per a les persones en situació de vulnerabilitat. Així ho hv avançar el cap de Govern, Xavier Espot, en una entrevista a La 2, on va remarcar que la reforma hauria d’estar llesta abans de finalitzar l’actual legislatura, el 2027.

“El que estem treballant és un sistema en què l’avortament estigui despenalitzat, on hi hagi un acompanyament, un seguiment. Que no es pugui avortar a Andorra, però sí a prop, amb un rescabalament per part dels serveis públics andorrans a tots els nivells”, va detallat Espot el maig passat. Caldrà veure com aquest moviment és percebut pels moviments pro vida internacionals, tenint en compte que el Vaticà, Andorra i Malta són els darrers bastions de la defensa del dret a la vida.