El Tribunal de Corts reobre la causa contra Rajoy

El Tribunal de Corts ha admès a tràmit el recurs d’apel·lació presentat per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) contra l’auto dictat el 19 d’agost de 2025 per la jutgessa instructora, Stéphanie Garcia. Aquella resolució havia rebutjat la tramitació de l’ampliació de querella interposada el 18 d’octubre de 2023, que implicava l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, diversos exministres i comandaments policials per presumptes delictes d’associació il·lícita i falsedat documental en el marc de la denominada operació Catalunya.

La defensa, exercida per l’advocat Alfons Clavera i Arizti, sosté que la decisió de la Batllia és “jurídicament inapropiada i probatòriament errònia” i que vulnera drets fonamentals de la part recurrent, com ara la tutela judicial efectiva i el dret a la defensa.

Entre els motius exposats, l’IDHA rebutja que l’ús del terme “presumptament” pugui ser considerat causa d’inadmissió, ja que es tracta d’una fórmula habitual en fases inicials d’instrucció penal i reflecteix el respecte a la presumpció d’innocència.

A més, el recurs discrepa de la interpretació de la Batllia sobre la suposada manca de coordinació entre els querellats. L’IDHA sosté que existeixen indicis concrets que apunten a una estructura organitzada i jerarquitzada amb l’objectiu d’obtenir informació bancària de manera il·lícita.

Com a prova, l’entitat assenyala les gravacions de l’excomissari espanyol José Manuel Villarejo, les compareixences dels querellats en comissions parlamentàries i documentació oficial, inclosa la recopilada per la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés dels Diputats abans de 2023.

Tot i aquest arxiu parcial, Rajoy i els antics responsables del Ministeri de l’Interior continuen sota el focus judicial a Andorra. La magistrada manté oberta una segona investigació, presentada amb anterioritat, que els vincula a presumptes intents de vulnerar la sobirania del Principat. En concret, es tracta de les denúncies sobre extorsions i coaccions a la Banca Privada d’Andorra (BPA) l’any 2014, quan agents de la Policia Nacional haurien intentat obtenir informació bancària secreta de dirigents catalans i de les seves famílies, entre ells Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.