Els símbols cristians tornen amb força a la cultura pop

La cultura pop contemporània ja no utilitza el cristianisme només amb voluntat de provocar o escandalitzar, sinó que ha evolucionat cap a un procés de resignificació simbòlica. Aquesta és una de les principals tesis que defensa la crítica i divulgadora d’art contemporani Elisabet Trulla, que sosté que els símbols religiosos han deixat de ser un simple element estètic per convertir-se en un espai de disputa cultural, identitària i política.

En una entrevista amb motiu de la seva participació a la taula rodona ‘CRISTIANISME POP!’, dins del festival ULL NU, Trulla afirma que “no crec que les imatges religioses es buidin de contingut; crec que passa just el contrari”. Segons explica, aquestes representacions “no perden significat, sinó que adquireixen nous significats dins dels discursos contemporanis”.

La investigadora, graduada en Història de l’Art i Estudis Medievals pel Trinity College Dublin, centra part del seu treball en les representacions de resistència femenina i queer en l’art contemporani irlandès, mexicà i xicanx. Des d’aquesta perspectiva, defensa que moltes artistes reapropien la iconografia cristiana per expressar conflictes identitaris que tradicionalment havien quedat fora del relat religiós.

Reapropiació de símbols i identitats dissidents

Trulla posa com a exemple diverses artistes xicanes dels Estats Units que reinterpreten figures com la Verge de Guadalupe des d’una òptica queer. “Són artistes que han crescut en entorns profundament cristians, i aquestes imatges formen part de la seva educació emocional i visual”, explica.

Segons detalla, existeix una tensió constant entre l’herència cultural i el rebuig institucional: “Hi ha una contradicció molt forta perquè aquestes dones poden sentir-se rebutjades pel mateix món religiós del qual provenen”. Per això, afegeix, incorporen figures com la Mare de Déu en obres amb estètiques lesbianes o butch, no com a burla, sinó com a reapropiació simbòlica.

Aquest fenomen, segons la crítica, demostra que la iconografia cristiana continua tenint una forta càrrega cultural: “Precisament perquè aquestes imatges encara tenen força, és possible resignificar-les”.

De la confrontació a la reinterpretació: Madonna, Sinéad O’Connor i Rosalía

Trulla estableix una diferència clara entre l’ús del cristianisme en la cultura pop dels anys vuitanta i noranta i les pràctiques actuals. En aquell moment, artistes com Madonna o Sinéad O’Connor utilitzaven la iconografia religiosa des d’una òptica de confrontació directa amb l’autoritat eclesiàstica.

Recorda especialment l’impacte de l’actuació d’O’Connor en què va estripar una fotografia del Papa en televisió: “Aquell gest era una confrontació oberta amb el poder de l’Església”.

En canvi, considera que l’ús contemporani és més ambigu i estètic. En aquest sentit, cita Rosalía com a exemple d’una nova generació d’artistes que no busquen la ruptura, sinó la transformació del simbolisme religiós. “No hi ha una crítica frontal, sinó una incorporació de la iconografia mística i monàstica dins d’una narrativa pròpia”, apunta.

Religió, incertesa i retorn d’imaginaris tradicionals

Segons Trulla, aquest retorn de referències religioses en la cultura pop no és casual, sinó que està relacionat amb un context social marcat per la incertesa econòmica i política i el ressorgiment de discursos conservadors.

“La generació actual ha vist com es trencava la idea que estudiar i esforçar-se garantia estabilitat”, afirma. “En moments així, molta gent busca referències més sòlides i estructures simbòliques conegudes”.

La investigadora també vincula aquest fenomen amb noves tendències estètiques, com el retorn d’un estil més “net, controlat i tradicional”, que connecta amb imaginaris religiosos reinterpretats.