Una excursionista va demanar mobilitzar un equip de rescat als Pirineus perquè tenia "fred el peu"

Els gendarmes del Pelotó de Gendarmeria d’Alta Muntanya (PGHM) de l’Arieja van rebre un missatge d’emergència enviat per una jove excursionista que es trobava a la zona del refugi del Rulhe, sobre Aston, a gairebé 2.400 metres d'altitud. 

El motiu de l’avís: tenia fred a un peu. Els serveis de rescat, després de dues hores d’intercanvi de missatges, van decidir finalment no intervenir. 

El missatge va ser enviat a través d’un sistema de comunicació per satèl·lit integrat al telèfon mòbil de la noia, una tecnologia que permet alertar els equips de rescat en zones sense cobertura. De fet, aquest mecanisme, que sol activar-se en situacions de caiguda o d’autèntica emergència, ha salvat nombroses vides a la muntanya. 

Un protocol complicat per manca de contacte directe 

Segons France3, l’alerta, rebuda a les 17.30 h, indicava les coordenades GPS de la jove i apuntava a un possible estat d’hipotèrmia. Tanmateix, aquests dispositius no permeten comunicar-se directament amb qui demana auxili. 

“Els SMS d’alerta arriben a plataformes situades al Canadà, als Estats Units o a Europa. Nosaltres rebem després la informació transmesa”, explica el tinent Jean-Marc Galin, cap del PGHM de l’Arieja. Aquesta manca de contacte immediat obliga els gendarmes a passar per la plataforma intermediària, que envia missatges via satèl·lit als excursionistes. Un procés lent i sovint poc precís. Una falsa alarma que mobilitza recursos innecessaris Després de dues hores d’intents per aclarir la situació, els gendarmes van descobrir que la jove simplement tenia fred a un peu. 

Cap signe d’hipotèrmia ni cap altre perill real. L’endemà, el tinent Galin va trobar el grup de tres excursionistes mentre descendien i els va advertir de la importància de no activar aquest tipus d’alertes per molèsties menors. 

Els joves haurien comprès la gravetat del mal ús del dispositiu. La manca de cultura de muntanya, un problema creixent Segons el PGHM, aquest cas és un exemple més de la inconsciència amb què alguns visitants aborden la muntanya. 

“Cada vegada ens trobem amb més gent que no té els codis de la muntanya. Ho veuen com un simple terreny esportiu, sovint sense informació actualitzada o sense el material necessari. Si acudim a falses alarmes com aquesta, podem deixar de respondre a una urgència real”, lamenta el tinent.