Irene Montero reivindica el “reemplaçament de feixistes i racistes” amb immigrants sense papers
Montero va defensar que puguin votar: "canviarem la llei si fa falta"
Irene Montero: “Ojalá, teoría del reemplazo, ojalá podamos barrer de fachas y de racistas este país con gente migrante. Tenga el color de la piel que tenga, sea china, negra o marrona” pic.twitter.com/FFBDALk9yB
— Wall Street Wolverine (@wallstwolverine) January 31, 2026
L’exministra d’Igualtat i líder de Podemos, Irene Montero, va protagonitzar aquest cap de setmana un discurs contundent durant un míting polític en què va defensar l’ampliació dels drets polítics de les persones migrants i racialitzades, incloent-hi el dret a vot i l’accés a la nacionalitat.
Durant la seva intervenció, Montero va demanar explícitament el suport electoral d’aquests col·lectius i va assegurar que no vol que “ens deixin soles amb tant feixista”, en referència a la dreta i l’extrema dreta.
“És clar que sí, volem que votin. Hem aconseguit papers. Regularització ja. I ara anem a per la nacionalitat o a canviar la llei perquè puguin votar, és clar que sí”, va afirmar davant del públic.
Un dels moments més polèmics del discurs va arribar quan la dirigent de Podem va reivindicar obertament el concepte de “reemplaçament” en clau política.
“Teoria del reemplaçament. Tant de bo puguem escombrar feixistes i racistes d’aquest país amb gent migrant, amb gent treballadora”, va declarar, afegint: “És clar que jo vull que hi hagi reemplaçament. Reemplaçament de feixistes, reemplaçament de racistes, reemplaçament de vividors”.
Montero va insistir que aquest canvi ha de venir de la classe treballadora, independentment de l’origen o del color de la pell. “Que ho puguem fer amb la gent treballadora d’aquest país, tingui el color de pell que tingui, color xinès, negra o marrona”, va concloure, apel·lant a la unitat entre treballadores i treballadors.
Les declaracions han generat un intens debat polític i mediàtic, especialment per l’ús explícit del terme “reemplaçament”, habitualment associat al discurs de l’extrema dreta, tot i que Montero el va utilitzar amb una resignificació ideològica i de confrontació política.
