L’Acord d’Associació, la via de la UE per eliminar l’efectiu també a Andorra

Actualment, Andorra no està obligada a aplicar aquesta normativa europea

Caixer de MoraBanc
Caixer de MoraBanc
per l’autor Joel Picón
3 minuts de lectura
Publicat el dilluns, 8 desembre 2025 - 10:18

La Unió Europea ha establert que tots els estats membres hauran d’adaptar els seus caixers automàtics abans del 2030 per complir els requisits d’accessibilitat previstos a la Directiva (UE) 2019/882. A Espanya, els bancs ja estan obligats a aplicar els nous criteris en els caixers instal·lats des de juny passat, i tenen fins al juny del 2030 per renovar tota la xarxa. Les entitats que no compleixin s’exposen a sancions dictades per Brussel·les.

Aquests canvis han estat incorporats a l’ordenament espanyol a través de la Llei 11/2023, que fixa els requisits d’accessibilitat universal per a diversos productes i serveis, inclosos els caixers automàtics. L’objectiu és garantir que les persones amb discapacitat i la gent gran puguin utilitzar-los de manera autònoma i segura.

Què implica això per a Andorra?

Actualment, Andorra no està obligada a aplicar aquesta normativa europea. Tanmateix, si el país aplica l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, la situació canviaria de forma significativa: Andorra hauria d’incorporar totes les directives europees vigents, inclosa la Directiva (UE) 2019/882. En cas de conflicte d’interpretació o d’aplicació, l’última instància decisòria seria el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Això situaria també el sistema bancari andorrà dins el marc normatiu europeu en matèria d’accessibilitat, infraestructura i serveis d’efectiu, amb canvis tècnics que ara mateix no són obligatoris al Principat.

Un possible canvi de model

Els requisits imposats per Brussel·les formen part d’una tendència més àmplia encaminada a modernitzar els serveis bancaris i, en paral·lel, reduir la dependència del diner en efectiu. En un context on Andorra ha mantingut fins ara un model propi, l’Acord d’Associació suposaria un canvi substancial en la manera com es regula i s’implementa tota la infraestructura financera.

Els canvis que ara s’apliquen a la resta d'estats membres són un exemple clar de com directives europees poden transformar els serveis d’efectiu. Per això, el debat sobre l’impacte real de l’Acord d’Associació continua obert, especialment pel que fa a la sobirania legislativa i al control del sistema bancari.

L'euro digital

El Banc Central Europeu preveu el llançament complet de l’euro digital l’any 2029, després del vistiplau definitiu del Parlament Europeu. No substituirà l’efectiu, sinó que funcionarà com un moneder digital integrat al mòbil o a l’aplicació bancària.

Els ciutadans hauran d’obrir un compte gratuït en euros digitals, amb un límit màxim de saldo —previst al voltant de 3.000 euros— per evitar fugides massives dels dipòsits bancaris. Tot i això, no hi haurà límit per pagar o fer transferències.

Una de les grans novetats serà la possibilitat de fer pagaments offline i transferències apropant dos dispositius. Els comerços estaran obligats a acceptar l’euro digital i pagaran una taxa per operació, tot i que inferior a la de Visa o Mastercard.

Els pagaments seran anònims per al BCE, però les operacions podrien deixar rastre en el circuit bancari quan es facin a través d’una entitat financera.

El cost de desplegar aquesta nova infraestructura es calcula entre 4.000 i 5.800 milions d’euros, que haurà d’assumir en gran part el sector bancari europeu. El BCE farà proves pilot el 2027 i insta a accelerar l’aprovació legislativa per iniciar el projecte.

Notícies relacionades