L'FMI adverteix que la crisi d’accés a l’habitatge a Andorra és ja un problema macroeconòmic

El Fons Monetari Internacional (FMI) alerta que l’accessibilitat a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals amenaces socials, econòmiques i polítiques d’Andorra, segons l’informe Housing Affordability in Andorra, publicat al desembre del 2025 pel Departament Europeu de l’organisme.

L’estudi, inclòs dins dels IMF Selected Issues Papers i elaborat per Ana Lariau i Michelle Tejada, assenyala que l’augment sostingut dels preus immobiliaris i dels lloguers, sumat als canvis demogràfics i al model econòmic basat en la immigració, ha generat un problema estructural d’habitatge al Principat.

Andorra, un país dominat pel lloguer

Una de les principals conclusions de l’informe és que Andorra presenta una proporció excepcionalment alta de llogaters. L’any 2019, prop del 65% de les llars vivien de lloguer, una xifra molt superior a la mitjana de la Unió Europea, que se situa per sota del 30%.

Segons l'FMI, aquest fet és clau per entendre la crisi actual, ja que l’accessibilitat a l’habitatge sempre és més baixa per als llogaters que per als propietaris, especialment en contextos d’encariment del mercat.

Els treballadors amb menys ingressos, els més afectats

L’anàlisi basada en microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida revela que els treballadors amb baixos ingressos i poca qualificació són els col·lectius que pateixen de manera més intensa la pressió del lloguer.

L'FMI constata que:

• Els llogaters tenen ingressos anuals fins a un 40% inferiors als dels propietaris.

• Més del 70% de les llars dels dos primers quintils de renda viuen de lloguer.

• En el quintil d’ingressos més baix, més del 42% dels llogaters destinen més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge.

Aquesta situació afecta especialment treballadors essencials del sector serveis, un pilar fonamental de l’economia andorrana. Tot i que el percentatge mitjà del lloguer sobre la renda disponible se situa al voltant del 20%, en línia amb Europa, l'informe alerta que la taxa de sobrecàrrega d’habitatge a Andorra és de les més altes de la regió.

El 2019, el 13,9% de la població destinava més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge, una xifra clarament superior a la mitjana europea. Aquesta taxa s’explica gairebé íntegrament pel pes dels llogaters, ja que entre propietaris la sobrecàrrega és molt inferior.

Desajust entre oferta i demanda i manca de fluïdesa

L’informe identifica un desajust clar entre l’oferta i la demanda en el segment d’habitatge assequible, agreujat per una baixa fluïdesa del mercat immobiliari. Aquesta rigidesa redueix la rotació d’habitatges, intensifica l’escassetat de lloguers de curta durada i complica la contractació de treballadors estrangers.

Segons l'FMI, aquesta manca d’habitatge no només té conseqüències socials, sinó que limita el creixement econòmic i pot afectar decisions d’inversió, ja que moltes empreses tenen dificultats per allotjar els seus treballadors.

Una preocupació majoritària entre la població

El document destaca que l’habitatge ja és percebut com un problema central per la ciutadania. En una enquesta de percepció realitzada el 2023, el 67% de la població considerava que l’accessibilitat a l’habitatge havia de millorar, davant només un 3% l’any 2015.

Les dades sobre el parc d’habitatge a Andorra mostren un creixement moderat però insuficient per afrontar la pressió del mercat. Segons l'estudi, entre 1990 i 2021, el nombre d’unitats d’habitatge gairebé es va duplicar, passant de 21.627 a 41.215, amb un augment paral·lel de la població. 

Tot i això, la major part de la construcció recent s’ha centrat en habitatge de luxe o altament costós, inabastable per a gran part de la població, i impulsat per la demanda d’un segment més adinerat i l’increment dels costos de materials i sòl. 

A més, les llicències de construcció residencial, tot i augmentar lleugerament el 2019 i 2020, només han crescut en línia amb la població, sense generar un augment suficient de l’oferta assequible per satisfer la demanda creixent, especialment en el segment de lloguer.

Davant d’aquest escenari, el Fons Monetari Internacional defensa la necessitat d’un enfocament de polítiques públiques multiprongat, que permeti augmentar el parc d’habitatge a mitjà termini, però advertint que cal fer-ho amb cura per minimitzar distorsions del mercat.

Segons el Fons Monetari Internacional, és essencial augmentar el parc d’habitatge assequible, especialment de lloguer, per atendre la gran proporció de llogaters, incloent treballadors temporals i estrangers. L’ús de controls administratius, com l’extensió obligatòria de contractes i límits d’augment de lloguer, ofereix un alleujament temporal però també genera distorsions i disminueix la fluïdesa del mercat. 

En defintiva, les polítiques recomanades inclouen mobilitzar habitatges buits, reduir la infraocupació, expandir l’habitatge social, gravar sòl i vivendes inactives i fomentar la participació del sector privat amb incentius fiscals i reguladors. 

L'FMI subratlla que la solució és complexa i estructural, i requereix una agenda de polítiques a mitjà termini alineada amb el model econòmic del país, incloent serveis, turisme d’alt valor, immigració i infraestructura pública.

CONSULTAR EL DOCUMENT