L'habitatge, la primera víctima de l'acord de Gibraltar
El Govern gibraltareny ha hagut d'endurir els requisits per obtenir la residència després que les sol·licituds s'hagin triplicat
Mentre Andorra continua immersa en el debat sobre l'Acord d'Associació amb la Unió Europea, Gibraltar ofereix un primer cas pràctic dels efectes que pot tenir una major integració amb l'espai europeu sobre un territori petit, amb poc sòl disponible i un mercat immobiliari molt tensionat.
I és el mateix ministre principal de Gibraltar, Fabián Picardo, un dels principals arquitectes del pacte amb la UE, qui ho reconeix.
En una entrevista publicada aquest cap de setmana a El Correo, Picardo admet que l'expectativa generada per l'acord ha provocat un fort increment de les peticions de residència i ha obligat el seu Govern a regular a aquesta dinàmica abans fins i tot de l'entrada en vigor del nou règim fronterer.
Les sol·licituds es tripliquen
Segons explica el cap de l'executiu gibraltareny, les sol·licituds de residència han passat d'unes 1.000 anuals a més de 3.000 en només tres mesos.
La resposta del Govern ha estat immediata: modificar els criteris d'accés i restringir l'arribada de nous residents.
"Serem molt meticulosos amb qui permetem que vingui aquí."
Picardo argumenta que Gibraltar no vol convertir-se en una porta d'entrada a Europa per a persones sense un vincle econòmic real amb el territori, i assegura que només podran establir-s'hi aquells que acreditin activitat econòmica, capacitat financera i una relació efectiva amb Gibraltar.
Aquest gir coincideix amb altres mesures adoptades recentment pel Govern gibraltareny per elevar els requisits de residència davant l'augment de l'interès derivat del nou acord.
"Hem de garantir que els gibraltarenys puguin viure al seu país"
La justificació de Picardo és especialment significativa.
Lluny de negar el problema, admet que l'increment de la demanda està pressionant encara més un mercat immobiliari que ja era extremadament limitat.
Segons afirma, el preu del metre quadrat ja se situa entre els 12.000 i els 13.000 euros.
"Hem d'assegurar-nos que el gibraltareny pugui viure a la seva terra", afirma.
És una preocupació que recorda inevitablement la situació d'Andorra, on l'accés a l'habitatge s'ha convertit en la principal inquietud social dels darrers anys.
Un advertiment per a Andorra?
Les realitats jurídiques d'Andorra i Gibraltar són diferents. Un negocia un Acord d'Associació amb la UE; l'altre desplega el tractat posterior al Brexit.
Però comparteixen característiques que fan inevitable la comparació:
territori reduït;
oferta limitada d'habitatge;
elevada presència de treballadors estrangers;
economia oberta i dependent de l'exterior.
Precisament per això, una de les preguntes que emergeixen és si una major integració europea pot incrementar encara més la demanda residencial sobre un mercat que ja es troba sota una forta tensió.
A Gibraltar, la primera resposta del Govern no ha estat construir més habitatges, sinó limitar qui hi pot anar a viure.
La paradoxa de l'acord
Resulta especialment rellevant que aquest advertiment no provingui dels detractors del pacte. És el mateix Fabián Picardo qui continua defensant que l'acord serà positiu per a Gibraltar i que generarà prosperitat econòmica.
Tanmateix, també admet que aquesta prosperitat comporta efectes secundaris que cal gestionar immediatament. L'habitatge n'és el principal.
De fet, el mateix sector immobiliari gibraltareny ja admet que la certesa sobre l'entrada en vigor del tractat ha reactivat la demanda i ha canviat les expectatives del mercat, fins al punt que el Govern ha hagut de reformular la seva política de residència per contenir la pressió.
El debat que també espera Andorra
L'experiència gibraltarenya no permet predir què passarà a Andorra.
Però sí que posa damunt la taula una pregunta incòmoda: si un territori de dimensions similars ha hagut de restringir la residència per evitar que la pressió immobiliària es descontroli abans fins i tot de desplegar plenament el seu acord amb la UE, està preparada Andorra per afrontar un escenari semblant si l'Acord d'Associació acaba entrant en vigor?
