AfD afirma que per la Comissió Europea l’Acord d’Associació no és mixt

Les negociacions entre la Unió Europea i Andorra es troben en fase avançada, amb la major part dels capítols tècnics ja tancats provisionalment. No obstant això, encara hi ha punts sensibles pendents, com la supervisió institucional, la resolució de disputes i l’abast de l’alineació reguladora.

En aquest context, el debat jurídic sobre la naturalesa de l’acord s’ha convertit en un dels eixos centrals. Segons el relat de Markus Buchheit, eurodiputat de l’AfD alemany, la Comissió Europea sosté que l’acord no és mixt, atès que no afecta competències compartides. Aquesta interpretació permetria que fos aprovat només a nivell comunitari, sense la ratificació dels parlaments nacionals.

Crítiques a la manca de legitimitat democràtica

Buchheit considera aquesta lectura “políticament inacceptable” i alerta que excloure els parlaments estatals de la decisió reflecteix el dèficit democràtic de la UE. L’eurodiputat avisa que el cas podria acabar als tribunals constitucionals, especialment a Alemanya, si es confirma que l’acord es tramita com a no mixt.

Per AfD genera desequilibris

Des de l’AfD també es critica el contingut de l’acord, que, segons els seus arguments, atorga a Andorra privilegis similars als d’un estat membre —accés a mercat, béns i serveis— sense assumir obligacions comparables en matèria fiscal, pressupostària o reguladora. Aquesta “asimetria”, afirmen, pot establir un precedent perillós i debilitar la cohesió europea.

Una ratificació controvertida

Mentre Brussel·les aspira a finalitzar i ratificar l’acord durant l’actual cicle legislatiu (2024–2029), la polèmica sobre si hauria de passar o no pels parlaments nacionals es perfila com un obstacle decisiu.