“Assumir tota la normativa europea seria un esforç inassumible i desproporcionat"

La presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha exposat un seguit d’arguments per defensar el "no" a l’acord d’associació amb la Unió Europea. 

La consellera considera que l’estratègia més intel·ligent és explicar el “no” de manera clara i diplomàtica, per reforçar la confiança amb Brussel·les i evitar que la decisió s’interpreti com una ruptura.

Montaner va començar posant en valor els acords sectorials vigents amb la Unió Europea, com el duaner i el monetari, que han estat beneficiosos per a les dues parts. Segons ella, aquests exemples mostren que la cooperació bilateral “és possible i fructífera”, i que el Principat no renega de la seva relació amb Europa.

Un dels punts centrals de la seva argumentació és la dimensió reduïda d’Andorra i la càrrega que suposaria adaptar-se de cop a dècades de legislació europea. Montaner recorda que fins i tot la transposició parcial de l’acord monetari ha estat problemàtica: un projecte de llei incomplet que va haver de revisar-se completament.

“Assumir tota la normativa europea seria un esforç inassumible i desproporcionat que posaria en risc la qualitat del nostre sistema administratiu i alentiria encara més els tràmits”, va advertir, tot recordant que el cost estimat per Govern seria superior als 3 milions d’euros anuals.

Defensa del model propi d’immigració

La líder d’Andorra Endavant també va alertar que l’acord podria afectar el sistema d’immigració selectiva del país, que inclou controls d’antecedents penals i requisits econòmics. La jurisprudència europea, segons Montaner, obligaria a relaxar aquests filtres: “Seria una pèrdua inacceptable d’una eina essencial per a la cohesió social i la seguretat interna”.

En lloc d’un acord d’associació global, Montaner defensa continuar aplicant els acords bilaterals existents i incorporar només aquelles directives que siguin realment beneficioses per a Andorra. Una estratègia que, assegura, permetria avançar en la cooperació econòmica i política sense perdre sobirania.

“Dir no a l’acord no és dir no a Europa”

Montaner va voler remarcar que el rebuig a l’acord no significa cap hostilitat cap a Europa. “És molt més elegant i segur a nivell diplomàtic fer el referèndum abans. Així Brussel·les no se sentirà rebutjada”, va dir. Com a exemple, va posar el cas de Mònaco: “Va ser molt hàbil: va dir, finalment, ‘Ens estimem, però no ens casem’.”

Referèndum com a eina de claredat

Segons Andorra Endavant, la majoria de la ciutadania és contrària a l’acord i caldria expressar-ho aviat mitjançant un referèndum. Montaner defensa que seria la manera més transparent i respectuosa de deixar clar que Andorra vol continuar sent “un veí fiable i un soci constructiu”, preservant alhora la seva identitat com a microestat amb capacitat limitada per competir amb els estats veïns.