“El referèndum de l’Acord només arribarà si el Govern sap que pot guanyar-lo”

L’Acord d’associació amb la Unió Europea continua generant debat intens a Andorra, especialment arran de la publicació del text complet i les seves més de 4.000 pàgines. El fet que la ciutadania hagi pogut accedir directament al document, encara que només parcialment traduït al català, ha permès contrastar arguments i ha provocat un canvi notable en la percepció del pacte.

En aquest context, el nostre entrevistat, ferm defensor del no a l’Acord, exposa les raons de la seva oposició i denuncia el que considera una campanya governamental orientada a “vendre un producte” més que no pas a informar. Amb mirada crítica, assenyala els punts que, segons ell, poden posar en risc la sobirania, la sostenibilitat i la seguretat del país.

Què ha passat aquesta legislatura pel canvi notable en la percepció de l’Acord?

Doncs que s’ha publicat el text de l’Acord. Tot i que en català, -malgrat les promeses- només s’han traduït 11 dels seus 25 annexos. A la web oficial de la UE tenim el text complet de l’Acord en els 23 idiomes oficials de la UE, entre els quals espanyol, francès, portuguès, anglès… No és que tothom hagi anat a llegir-se les més de 4.000 pàgines de text jurídic (per fer-nos una idea, l’Acord Duaner són 15 pàgines), però sí han pogut llegir els punts que més amoïnaven cadascú i, sobretot, comparar a la font si els arguments del Sí o del No eren recolzats pel text. El resultat és a la vista.

Considera que el Govern ha fet una campanya informativa o pel Sí? És correcte tenint en compte que hi hauria d’haver un referèndum?

Crec que seria molt difícil trobar algú que digués que el Govern ha explicat bé l’Acord (a part dels mateixos obligats a fer-ho). No s’ha explicat des de la neutralitat, s’ha volgut “vendre” un producte. No hi ha hagut informació, hi ha hagut adoctrinament. I la gent ha hagut d’informar-se de la realitat per si mateixa (llegint el text, comparant arguments, projectant la seva vida, l’estat del país sencer i la seva feina en el futur…). Encara vam sentir com el responsable governamental de comunicar l’Acord, en lloc d’excusar-se, retreia als empresaris “la gran quantitat de reunions fetes”. No és qüestió de nombre, és qüestió de qualitat.

Els empresaris estan acostumats a llegir informes, plans de negoci, fer números… i saben projectar tot això en el futur. I el país que resulta de l’Acord no els plau; saben que obre moltes incògnites a canvi de molt poques certeses. I això no agrada. L’Acord no és Europa, és un text concret, un contracte a complir, una manera concreta de relacionar-nos amb la UE. Segons la UE, “és l’Acord més ambiciós signat mai amb un estat no membre”. L’Acord no és qualsevol cosa. L’Acord ens canviarà la vida. De mig a mig. La gent, les persones d’aquest país (treballadors, empresaris, jubilats, joves…) fan la seva projecció i no els convenç. L’Acord no és “l’Acord”, és “aquest Acord”. I aquest Acord és dolent per a Andorra.

De la despesa? Millor no dic res. Continuaran amb ella i han “reforçat” encara més la “comunicació” del Govern, alhora que llegim recentment als diaris que “l’increment de les despeses (…) s’hauran de compensar amb retallades”… i es parla del SAAS o de l’Escola Meritxell.

"Ni a la UE ni a aquest Govern els convé perdre el referèndum"

Hi haurà referèndum aquesta legislatura?

Ni a la UE ni a aquest Govern els convé perdre el referèndum, així que mentre hi hagi una certa probabilitat no es convocarà. Hi donaran diverses “raons” (que si és mixt, que si què hi diu el Parlament Europeu…), que no tenen res a veure amb el referèndum. El referèndum és quelcom intern andorrà, les institucions europees no hi tenen cap paper. Per a la propera legislatura ja veurem com el referèndum probablement desapareixerà d’alguns programes electorals.

Quins són els principals motius pels quals es posiciona en el no?

Aquest Acord s’ha tancat en fals, precipitadament, probablement per fer coincidir el seu tancament amb el final de la presidència d’algun dels nostres veïns. La prova més clara n’és l’art. 27, la prohibició de restriccions a la circulació de capitals. És inaudit que per a un territori tan petit i fràgil com Andorra no se n’hagin previst limitacions. O potser ja convenia?

El fet és que nombrosos territoris (Malta, Croàcia, Dinamarca, illes Åland) tenen reconegudes excepcions en llurs instruments amb la UE i Andorra, no. Diuen que els afegirien després. Després? Amb 10 anys de negociacions i 4.700 pàgines de text no n’han trobat lloc o encabir-ho? La sostenibilitat del territori preocupa força amb l’Acord.

D’altra banda, el fet que les nostres empreses hagin de competir amb empreses europees, amb les normes d’aquestes i no pas les nostres.

La seguretat és també un actiu molt important per a Andorra i el fet que amb l’Acord s’apliqui per als europeus i les seves famílies, a Andorra com a la UE, la mateixa Directiva 2004/38/CE sobre llibertat d’entrada i estança, no convida a l’esperança. Heu vist mai Espanya impedint l’entrada al seu territori de francesos o belgues? A Itàlia expulsant alemanys i neerlandesos? Difícil, oi? Doncs la norma serà la mateixa a Andorra per a europeus i família.

Finalment, si les normes sobre llibertat de capitals (inversions), llibertat de serveis (empreses), llibertat de circulació i estança, etc., les aproven a Brussel·les o Estrasburg, poc poder quedarà a Andorra.

Quins són els avantatges de l’Acord?

El Sí a l’Acord, llevat d’algun sector o empresa en concret que li pugui convenir, sempre s’ha basat en generalitats: “serà més fàcil viure fora”? Segur? Els tractats amb Espanya, França i Portugal també ho diuen i allí no els fan gaire cas… I per què no posar les condicions per poder viure a Andorra?

Diuen: “la UE ens obligarà”… i per què no ho fem de la nostra pròpia iniciativa si tant ens convé? Que potser som immadurs o de segona? Si volem adoptar una norma, no és millor adaptar-la si ens convé que no pas passar per ella per obligació?

Creu que serà mixt o no mixt?

La consideració de l’Acord com a mixt o no NO canvia ni un sol mot del text, ni una coma. Si has convingut “l’Acord més ambiciós” i d’altres abans, menys “ambiciosos”, ja han estat qualificats de “mixtos”, aquest probablement ho serà. Què canvia del text a votar? Res. Per què, doncs, no es vota ja? Té pressa, doncs, la UE per definir-ho? Cap. I quan es decideixi què passarà? Que diran, per exemple, que abans de votar ens cal que almenys ho faci el Parlament Europeu. Ho condiciona l’Acord, una llei andorrana o una d’europea? No, cap. I si el vota el Parlament Europeu? Aleshores… bé, no caldrà res, que la legislatura ja serà acabada.