El terreny públic: la clau per afrontar la crisi de l’habitatge a Andorra?
Experts i empresaris apunten a una revolució en la gestió del sòl públic per garantir l’accés a l’habitatge assequible
Els comuns podrien tenir una arma clau per combatre la crisi de l’habitatge a Andorra: la cessió de terreny públic a promotores privades per construir habitatges a preu regulat. Segons diversos experts consultats, es tracta del que es podria considerar un “gir copernicà” en la política d’habitatge, ja que més del 85% del sòl del país és públic.
“És el gran debat; evidentment podria ser la solució del problema. Ens trenquem el cap amb el terreny privat perquè està gairebé tot explotat, però el terreny públic obre noves possibilitats”, asseguren els analistes, que afegeixen que, a nivell teòric, aquesta fórmula seria la més pràctica, sempre que s’acompanyi d’un estudi rigorós per detectar colls d’ampolla, mancances i oportunitats.
La CEA ho demana
Segons dades de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), es necessiten uns 1.300 habitatges a preu assequible, cosa que representaria aproximadament un 5% del parc de lloguer actual. Per aconseguir-ho, la CEA proposa una col·laboració públic-privada, en què l’administració cedeixi els terrenys durant 30 a 50 anys perquè els privats puguin construir promocions amb preus regulats i rendibilitat moderada, mantenint la gestió posterior en mans privades.
El president de la CEA, Gerard Cadena, va defensar aquesta mesura en la seva ponència durant la 38a Diada Andorrana a la 57a Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, destacant la necessitat de planificar la desintervenció del mercat privat a mesura que es disposi d’aquest parc públic. Cadena va advertir que retirar totes les mesures actuals de manera simultània podria provocar un efecte rebot, i per això cal aplicar-les gradualment en els habitatges més antics o amb rendes més desfasades.
A més, els empresaris insisteixen en la necessitat de tenir informació fiable sobre les rendes de lloguer del mercat, una tasca que depèn dels comuns, així com en estudiar fórmules per abaratir la construcció, com la industrialització, i incentivar l’adquisició del primer habitatge mitjançant exoneracions fiscals, crèdits tous i avals bancaris.
La CEA també subratlla la importància de coordinar els plans d’urbanisme parroquials, establint reserves de sòl per a habitatges assequibles que es distribueixin segons necessitats territorials, sostenibilitat i mobilitat. Segons els seus càlculs, dels 1.325 habitatges necessaris, 393 haurien d’estar a Andorra la Vella, 259 a Escaldes-Engordany, 183 a Encamp, 179 a Sant Julià de Lòria, 148 a la Massana, 83 a Ordino i 80 a Canillo.
Finalment, els experts insisteixen que calen estudis de càrrega demogràfica per assegurar que el país pugui absorbir aquest increment d’habitatge sense comprometre la sostenibilitat dels serveis i la infraestructura.
