Washington amenaça Caracas: la nova era del “Departament de Guerra” arrenca amb pressió al Carib
El canvi de nom arriba enmig d’una escalada militar a les portes de Veneçuela
El president nord-americà, Donald Trump, va signar ahir una ordre executiva per canviar el nom del Departament de Defensa, vigent des del 1947, pel de Departament de Guerra, un gir que ell mateix justifica per recuperar “l’esperit guanyador” dels Estats Units a les dues guerres mundials.
“El terme defensa és massa tou. Criarem guerrers, no només defensors”, va proclamar el secretari de Defensa reconvertit, Pete Hegseth, a la cerimònia al Despatx Oval. El nou lema oficial, “Pau a través de la força”, recorda inevitablement a l’afirmació distòpica de 1984 de George Orwell: “La pau és guerra”.
La iniciativa no està exempta de controvèrsia jurídica. El nom actual del Departament de Defensa va ser establert per llei el 1947 sota el president Harry Truman, i nombrosos experts posen en dubte que una ordre executiva sigui suficient per revertir-lo. A més, l’operació tindrà un cost considerable: durant el mandat de Joe Biden, només canviar el nom de les bases militars que honoraven generals confederats va suposar més de 60 milions de dòlars.
Missatge a Sud-Amèrica
El canvi de nom arriba enmig d’una escalada militar a les portes de Veneçuela. Una flotilla nord-americana, amb més de 4.500 marines, patrulla davant les aigües del Carib i Washington ja ha autoritzat operacions contra càrtels qualificats com a organitzacions terroristes. A Caracas, la maniobra és percebuda com una amenaça directa: dos caces veneçolans van sobrevolar un destructor nord-americà aquesta setmana, un gest que el Pentàgon ha qualificat de “provocador”.
La Casa Blanca ha advertit el “càrtel que dirigeix Veneçuela” que no interfereixi en les operacions. Com a resposta immediata, Trump ha ordenat desplegar deu avions F-35 a Puerto Rico, preparats per actuar contra els narcotraficants de la regió.
Història i simbolisme
Irònicament, el Departament de Guerra va ser el nom original de l’organisme creat per George Washington el 1789, quan els EUA encara consolidaven la seva independència. Però associar el Pentàgon a aquest llegat també ressuscita un passat incòmode: la guerra contra Mèxic i l’annexió de Califòrnia, Texas i Nou Mèxic, episodis que tornen a planar sobre les relacions amb l’Amèrica Llatina.
Amb aquest gir retòric i institucional, Trump reforça el seu relat nacionalista i bel·ligerant. Però més enllà de la semàntica, la mesura projecta un missatge clar: Washington està disposat a utilitzar la força no només per defensar-se, sinó per imposar-se.
