Xoc cultural a Ordino: l’associació acusa un particular d’“apropiar-se” del patrimoni de l’ossa

Ordino ha viscut aquest diumenge una nova representació popular de la farsa burlesca de “L’Ossa d’Ordino”, que, com és tradició, ha desplegat una sàtira sobre l’actualitat de la parròquia i del país. El guió, carregat d’ironia, ha apuntat directament a qüestions com el POUP (Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial), els problemes de comunicació a la Cortinada, el transport públic o el fet que hi hagi més parcs per gossos que per infants.

“Una farsa, com cada any, molt interessant”, ha valorat la cònsol major, Maria del Mar Coma. “Aquest any han criticat, evidentment, l’L6, que ja fa temps que arrosseguem, i també el tema del cap de l’ossa. El poble s’ha d’expressar”, ha afirmat.

També hi ha hagut espai per a la burla a temes de país, com la visita fallida del copríncep francès Emmanuel Macron, la crisi de l’habitatge o els beneficis que continuen obtenint els més rics.

Un any més, l’Associació de Cultura Popular d’Ordino ha estat l’encarregada de dur a terme la funció, que forma part de les Festes de l’os dels Pirineus, reconegudes per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Hi han participat una quarantena de persones, amb 28 actors. Com a novetat, s’ha repartit brou calent als assistents abans de començar.

La representació, però, no ha estat exempta de polèmica. En una escena, ha aparegut la ministra de Cultura, Mònica Bonell, a qui simbòlicament se li prenien les mesures del cap, en una metàfora de la disputa pel registre de la marca del cap de l’ossa, actualment enfrontant l’associació i un particular que n’ha registrat la imatge i en reclama la propietat.

Segons el president de l’entitat, Albert Roig, el registre els vol impedir utilitzar qualsevol imatge relacionada amb l’ossa. Roig defensa que la màscara és patrimoni cultural, protegida pel conveni de la UNESCO de 2003, i que ningú pot apropiar-se d’un element festiu a través d’un registre mercantil.

El comú ha explicat que ha intentat fer d’intermediari per apropar posicions. “Vam ser intermediaris perquè es pogués parlar; a partir d’aquí, són ells qui han d’arribar a un acord”, ha dit Coma. L’associació, en canvi, critica que la mediació consistia a fer-los signar un conveni que els subordinava al particular, cosa que van rebutjar. Ara esperen si el propietari els denuncia: “Dubtem que ho faci perquè sap que ho té perdut”, diu Roig.

Roig ha denunciat que és “molt lleig apropiar-se d’un element del poble”, una tradició transmesa any rere any pels joves de la parròquia. Considera l’intent de registre un “greuge a la cultura popular”.

Fa pocs dies, el comú va arribar a un acord amb el propietari de la marca per exposar la màscara original a les dependències comunals. “No hem reconegut cap propietat; només hem aclarit la situació”, ha insistit Coma.

L’associació, però, acusa el comú de posicionar-se. “Un àrbitre ha de ser neutral. Si demanes a una part que se sotmeti a l’altra, això no és arbitrament; és prendre partit”, ha retret Roig, que acusa els cònsols d’haver-se alineat amb el particular.