“L’IAD ha d’ajudar les empreses amb els plans d’igualtat, no sancionar-les”

En el marc de la compareixença de la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), Judith Pallarés, per presentar l’activitat prevista de l’organisme durant el 2025, diversos representants dels grups parlamentaris han plantejat si l’Institut hauria d’assumir un caràcter sancionador més ampli, especialment pel que fa al compliment dels plans d’igualtat per part de les empreses.

“Els joves andorrans sembla que han retrocedit en matèria d’igualtat” afirma la consellera Carolina Puig a la sessió del Consell General dirigida per Judith Pallarés, directora de l’Institut Andorrà de les Dones pic.twitter.com/aid6fYIn67

— La Veu Lliure (@laveulliure) December 15, 2025

L’IAD rebutja canvis immediats en el règim sancionador

Pallarés ha assenyalat que el debat sobre un possible reforç de les competències sancionadores s’ha d’abordar dins d’una reflexió més àmplia sobre l’aplicació de competències, però ha descartat una modificació immediata del text legislatiu.

La secretària general ha recordat que la competència sancionadora en matèria de plans d’igualtat recau en la Secretaria d’Estat d’Igualtat, mentre que el paper de l’IAD és principalment d’acompanyament, sensibilització i pedagogia.

“Creiem que cal que tota aquesta nova normativa s’assenti. Les empreses han de fer un esforç per complir els requisits i nosaltres estem a la seva disposició per acompanyar-les i ajudar-les en tot allò que calgui”, ha explicat.

En aquest sentit, ha remarcat que des del 2022 s’ha prioritzat una via d’incentivació i suport, dins dels terminis establerts, perquè les empreses puguin desenvolupar els seus plans d’igualtat.

Tot i això, Pallarés ha confirmat que ja s’ha fet un primer avís per part de l’administració, pas previ a l’activació del règim sancionador previst per la normativa, i ha mostrat la seva confiança que la situació quedi regularitzada en els pròxims mesos.

Despenalització de l’avortament: optimisme moderat abans del final de la legislatura

Durant la compareixença, Pallarés també s’ha referit al debat sobre la despenalització de l’avortament a Andorra, recordant que continua obert i que el Govern ha expressat públicament el seu compromís de treballar en un text legislatiu, especialment arran de les recomanacions del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

“Aquesta manifestació pública del Govern suposa una vinculació política clara i ens permet ser moderadament optimistes perquè el procés pugui avançar abans que acabi la legislatura”, ha afirmat.

No obstant això, ha precisat que l’IAD no ha estat consultat en l’elaboració del possible text, una decisió que atribueix a la discreció amb què s’està treballant aquesta qüestió.

La directora de l’Institut Andorra de les Dones, Judith Pallarés, ha assegurat que el Govern no l’ha consultat sobre el projecte de llei de despenalització de l’avortament. pic.twitter.com/ObZpsWBJWq

— La Veu Lliure (@laveulliure) December 15, 2025

Pallarés ha defensat que, un cop el text es faci públic i entri a tràmit parlamentari, l’Institut hauria de poder-hi participar, amb l’objectiu de garantir el compliment de les recomanacions internacionals i la protecció efectiva dels drets de les dones a Andorra.

La bretxa salarial de gènere se situa en el 22,5%

Un altre dels eixos centrals de la intervenció ha estat la bretxa salarial de gènere, que actualment se situa en el 22,5%, segons les darreres dades oficials basades en la mitjana mensual bruta.

Pallarés ha qualificat aquesta xifra de “rellevant i preocupant”, i ha advertit de la necessitat de disposar de dades més afinades i desagregades per entendre amb precisió les causes reals d’aquesta desigualtat.

“Necessitem baixar molt més al detall per saber exactament on s’està produint aquesta diferència”, ha afirmat, tot recordant l’impacte del treball a temps parcial, que afecta majoritàriament les dones.

En aquest context, ha subratllat que els plans d’igualtat i el registre de la bretxa salarial han de ser eines clau per avançar cap a una diagnosi més acurada i cap a polítiques públiques més efectives.

Andorra avança cap al model europeu d’igualtat de gènere

Finalment, Pallarés ha explicat que l’IAD treballa per adoptar progressivament el model del Gender Equality Index (GEI), impulsat per l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, com a marc de referència per a l’elaboració dels futurs informes anuals.

Aquest model permet mesurar el grau d’igualtat entre dones i homes a partir de sis grans àmbits —treball, diners, coneixement, temps, poder i salut—, als quals s’hi afegeixen dimensions com la violència i la interseccionalitat.

Actualment, el Principat disposa de dades completes o parcials per a una part important dels indicadors, però encara hi ha mancances que s’estan treballant conjuntament amb l’Observatori de la Igualtat i els serveis estadístics.

“Adoptar el GEI ens permetrà disposar d’una metodologia homologable, transparent i comparable a nivell europeu, i sobretot d’una fotografia molt més útil per orientar la presa de decisions”, ha conclòs, tot destacant que l’objectiu final és dissenyar polítiques públiques basades en evidències sòlides.