La convocatòria d’exàmens oficials de català del mes de gener, celebrada aquest divendres i dissabte a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança de Santa Coloma, ha estat la més concorreguda dels darrers anys.
En total, s’hi han inscrit 930 persones per obtenir el títol oficial que expedeix el Govern d’Andorra, una xifra que suposa gairebé 200 candidats més que en la convocatòria del gener del 2024.
L’elevada participació confirma una tendència a l’alça en l’interès per acreditar el coneixement de la llengua catalana, especialment arran de l’entrada en vigor de la Llei de la llengua pròpia i oficial. Aquesta normativa ha introduït nous requisits lingüístics, sobretot vinculats a la renovació dels permisos de residència, fet que ha impulsat notablement les inscripcions als nivells inicials.
Pel que fa a la distribució per nivells, 226 persones s’han presentat a l’examen d’A1, 160 a l’A2, 146 al B1, 272 al B2 i 125 al C1. Els nivells A1 i B2 concentren més de la meitat del total de candidats, convertint-se en els més demandats d’aquesta convocatòria.
Valoració del Govern
El director del Departament de Política Lingüística, Joan Sans, ha destacat que aquestes dades reflecteixen un interès creixent de la ciutadania per consolidar el seu coneixement del català i obtenir una acreditació oficial.
Sans ha subratllat que “des de l’entrada en vigor de la Llei de la llengua pròpia i oficial, hem observat un increment clar de les inscripcions respecte d’altres anys”, i ha remarcat que l’augment és especialment significatiu en els nivells més bàsics. En aquest sentit, el nombre d’inscrits a l’A1 ha crescut un 88% respecte al 2024, mentre que l’A2 ha registrat un increment del 80%.
Durant aquest cap de setmana s’han dut a terme les proves corresponents als nivells A1, B1, B2 i C1. En canvi, les persones que opten al certificat d’A2 hauran d’esperar fins al pròxim 6 de febrer per realitzar l’examen, una organització que respon a l’augment de sol·licituds i que permet garantir una atenció adequada a tots els examinands.
Des del Govern es valora molt positivament aquesta elevada participació, que es considera una mostra del paper central que ocupa la llengua catalana en la vida social i administrativa del país, així com de la voluntat d’una part creixent de la població d’integrar-se plenament en el marc lingüístic andorrà.