El Constitucional rebutja augmentar la indemnització per la mort d’una pacient a qui no es va informar d’una hepatitis C

El Tribunal Constitucional d'Andorra ha desestimat el recurs d’empara presentat pels familiars d’una dona morta el 2011 després que no se li comuniqués un diagnòstic d’hepatitis C sis anys abans. La família reclamava un increment de la indemnització fixada, de 17.000 euros, fins als 140.000 euros, però l’alt tribunal considera que la decisió adoptada prèviament està degudament argumentada.

En la resolució, el Constitucional avala el criteri del Tribunal Superior d'Andorra, que havia reconegut l’existència d’un funcionament deficient del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), però havia limitat la compensació econòmica en considerar que no es podia acreditar amb certesa que una comunicació precoç de la malaltia hagués evitat el desenllaç fatal.

Els fets es remunten al 2005, quan la pacient va ser atesa a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell per un problema respiratori greu. Durant les proves mèdiques se li va detectar hepatitis C, però aquest diagnòstic no li va ser comunicat. No va ser fins al 2011, en un nou ingrés hospitalari, que se li va diagnosticar una cirrosi hepàtica derivada de la malaltia. Poc després, la dona va morir.

Arran d’aquests fets, la família va iniciar un llarg recorregut judicial. Inicialment, es va obrir una causa penal que va acabar amb l’absolució del metge implicat. Posteriorment, es va reclamar una indemnització al SAAS per responsabilitat patrimonial, que va ser rebutjada en via administrativa. El cas va arribar als tribunals, amb una primera sentència desfavorable a la Batllia i una posterior resolució del Superior que sí que reconeixia el dret a una compensació econòmica.

Malgrat això, l’import fixat —17.000 euros repartits entre fills, germanes i nets— va ser considerat insuficient pels familiars, que van recórrer al Constitucional al·legant manca de fonamentació en la sentència. El tribunal, però, ha rebutjat aquest argument. Segons recull l’aute, el dret a una resolució motivada no implica que aquesta sigui compartida per les parts, sinó que el raonament no sigui arbitrari o il·lògic.

En aquest sentit, els magistrats remarquen que la decisió del Superior es basa en diversos factors, com la incertesa sobre l’evolució de la malaltia, l’existència d’altres patologies greus i determinades conductes de la pacient que podien haver influït en el desenllaç. També es té en compte la denominada “pèrdua d’oportunitat”, un criteri jurídic que estableix compensacions reduïdes quan no es pot garantir que una actuació diferent hauria evitat el dany.