La UE estudia nous impostos sobre criptoactius i joc en línia per augmentar la recaptació
António Costa ha subratllat la necessitat d’accelerar els treballs per trobar noves vies de finançament
La Unió Europea està explorant la creació de noves fonts d’ingressos, entre les quals es troben impostos sobre els criptoactius, les apostes en línia i les grans multinacionals digitals, amb l’objectiu d’incrementar el pressupost comunitari fins a uns 11.000 milions d’euros anuals.
Segons fonts comunitàries, aquestes mesures formarien part d’un paquet més ampli de “recursos propis” que es considera clau per desbloquejar unes negociacions pressupostàries complexes entre els Estats membres, que haurien d’arribar a un acord abans de finals d’any.
El president del Consell Europeu, António Costa, ha subratllat la necessitat d’accelerar els treballs per trobar noves vies de finançament i ha remarcat que aquests ingressos addicionals són essencials per assolir un acord al desembre.
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, defensa un sistema d’ingressos “sòlid i estable” i reclama una posició comuna abans de la pròxima cimera.
Entre les propostes analitzades destaca una taxa sobre les grans empreses digitals, que podria aportar fins a 5.000 milions d’euros anuals. També s’estudia un impost sobre els operadors de joc en línia, que podria generar prop de 1.900 milions, tot i les reserves d’alguns països com Malta.
La tercera via seria un gravamen sobre els criptoactius, ja sigui sobre transaccions o guanys de capital, amb una recaptació potencial d’entre 1.000 i 4.000 milions d’euros, tot i les dificultats tècniques i la manca d’una regulació harmonitzada a tota la UE.
Aquestes iniciatives se sumen a altres opcions ja sobre la taula, com els ingressos vinculats al mecanisme d’ajust de carboni o al sistema de comerç d’emissions, que podrien aportar desenes de milers de milions addicionals.
En aquest context, diversos líders europeus han mostrat posicions divergents. El president francès, Emmanuel Macron, ha defensat que trobar nous ingressos és una condició imprescindible per arribar a un acord equilibrat, mentre que el primer ministre neerlandès, Rob Jetten, ha mostrat disposició a negociar algunes opcions però ha rebutjat augmentar la pressió fiscal sobre les empreses.
Andorra sense l'acord
Andorra va fer un pas important el passat octubre amb la incorporació dels criptoactius als fitxers d’intercanvi automàtic d’informació fiscal, en el marc de l’actualització del sistema adaptat als nous estàndards de l’OCDE i la Unió Europea.
El Govern va presentar una reforma del Common Reporting Standard (CRS), vigent des del 2018, que amplia l’intercanvi d’informació per incloure actius digitals com criptomonedes, diners electrònics i possibles monedes digitals de bancs centrals.
Les entitats financeres van ser informades de la mesura i ja estan adaptant els seus sistemes informàtics per complir amb els nous requisits, que preveuen l’entrada en vigor dels nous fitxers a partir de l’1 de gener de 2026 i l’inici del reporting obligatori a mitjans de 2027.
