Els talibans demanen reconeixement diplomàtic a la UE a canvi d’accelerar les deportacions d’afganesos
Diverses veus critiquen que la UE entri en contacte amb un règim acusat de vulnerar drets fonamentals
Una delegació de l’Taliban s’ha reunit a Brussel·les amb la European Commission i representants de 15 estats membres de la European Union en una trobada qualificada d’“històrica” pel règim afganès. És la primera vegada que una missió del denominat Emirat Islàmic visita formalment institucions comunitàries per mantenir converses tècniques a aquest nivell.
Segons el portaveu del règim, Abdul Qahar Balkhi, la delegació ha demanat avançar cap al reconeixement diplomàtic a canvi d’afavorir les deportacions de ciutadans afganesos que “hagin comès delictes greus o representin una amenaça per a la seguretat”. També han reclamat “confiança”, “presència consular” i la reactivació de serveis diplomàtics amplis per als afganesos residents a la UE.
La reunió s’emmarca en un context de tensió política: només Alemanya reconeix actualment diplomàtics designats pel règim talibà, mentre que la majoria d’ambaixades afganeses a Europa continuen en mans de representants anteriors a la presa del poder el 2021.
La trobada ha generat polèmica a Brussel·les. Diverses veus critiquen que la UE entri en contacte amb un règim acusat de vulnerar drets fonamentals, especialment els de dones i nenes, sotmeses a fortes restriccions sota el govern talibà. Tot i això, la Comissió Europea ha defensat que la reunió respon a una petició prèvia de diversos estats membres per coordinar contactes tècnics sobre retorns i readmissions.
Segons fonts comunitàries, la iniciativa parteix d’una carta signada per una vintena de països el 2025, que demanava avançar en la gestió de deportacions de persones considerades perilloses o condemnades per delictes greus.
La trobada s’inscriu també en un gir més ampli de la política migratòria europea, cada cop més centrada en mecanismes de retorn i acords amb tercers països. En aquest context, fins i tot s’estudien fórmules per externalitzar centres de retorn fora del territori europeu, una proposta que ha guanyat suport en diversos estats membres.
La reunió, en definitiva, reflecteix l’equilibri delicat entre els objectius de seguretat i control migratori de la UE i el debat ètic sobre la interlocució amb governs no reconeguts internacionalment i acusats de vulnerar drets humans.
