Si Andorra es fa enrere amb la UE un cop l'Acord estigui aplicat provisionalment podria perdre l'Acord Duaner
L’Acord entraria en vigor provisionalment amb la signatura de Govern i el dipòsit de la ratificació de San Marino
El Govern d’Andorra està preparat per signar l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, mentre que San Marino completarà la ratificació. Segons fonts properes al procés, San Marino no considera necessari convocar un referèndum, fet que agilitaria l’entrada en vigor provisional de l’acord.
En principi, l’acord entraria en vigor de manera provisional encara abans de completar-se tot el procés de ratificació. Aquesta aplicació només es podria evitar si Andorra enviés una comunicació formal a la Unió Europea indicant que no vol que s’apliqui provisionalment, tal com s'indica a l'article 112 de l'Acord. Fins ara, aquesta carta no s’ha remès, tot i que la consellera general Carine Montaner, d’Andorra Endavant, ha sol·licitat al Consell General que el Govern la faci arribar en diverses ocasions.
El mateix Landry Riba va afirmar el juny passat que “sense referèndum no hi haurà aplicació provisional”. El secretari d'Estat va explicar que l’article 112 de l’Acord preveu l’aplicació provisional només si una de les parts (Andorra, San Marino o la UE) ja l’ha ratificat, i si alguna altra no està en capacitat de fer-ho immediatament.
L’acord d’associació amb la Unió Europea entraria en vigor provisionalment un cop signat pel Govern d’Andorra i dipositat el document de ratificació per part de San Marino. Aquesta entrada en vigor provisional permetria començar a aplicar els acords establerts, encara que la naturalesa jurídica definitiva —mixta o no— encara estigui pendent de resolució. La ratificació dels 19 consellers al Consell General constitueix l’últim pas perquè l’Acord entri en vigor definitivament, assegurant la seva plena validesa legal i els efectes sobre l’Acord Duaner. Aquest mecanisme, d’acord amb la normativa internacional, garanteix que Andorra no pugui retractar-se un cop iniciada l’aplicació provisional sense perdre els beneficis derivats de l’Acord.
Naturalesa jurídica i calendari previst
El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha afirmat aquest passat dimarts, en el marc de la Jornada de conferències sobre els 35 anys de relacions entre Andorra i la UE, que els treballs per a l’acord es troben en una fase decisiva.
Segons Riba, es preveu que aquest octubre es conegui la naturalesa jurídica de l’acord: si és mixt, haurà de ser ratificat pels parlaments de tots els estats membres; si no ho és, només necessitaria l’aprovació per unanimitat del Consell de la Unió Europea, la signatura del text entre Comissió Europea, San Marino i Andorra, la ratificació del Parlament Europeu i, finalment, el referèndum, que segons Riba podria tenir lloc durant el segon semestre del 2026.
Riba ha destacat que la intensificació de reunions del grup EFTA durant setembre i octubre és un indicador positiu, i que la resolució de l’últim debat —la naturalesa jurídica de l’acord— podria desencallar ràpidament el procés, ja que altres qüestions, com els serveis financers, ja s’han resolt.
La pressió internacional sobre la naturalesa jurídica de l’Acord s’incrementa amb les declaracions de l’AfD, la segona força política del Bundestag alemany. Segons els eurodiputats Markus Buchheit i Alexander Sell, l’Acord d’Associació amb Andorra planteja un desequilibri significatiu, ja que ofereix al Principat un accés ampli al mercat interior europeu sense exigir les mateixes obligacions fiscals i reguladores que als estats membres.
Davant la possibilitat que la Comissió Europea mantingui la seva interpretació que l’acord no és mixt i, per tant, no necessita ratificació nacional, l’AfD ha amenaçat de portar el cas al Tribunal Constitucional alemany. El partit argumenta que evitar el tràmit parlamentari seria un “clar exemple de dèficit democràtic” i podria establir un precedent perillós en la relació de la UE amb microestats, generant tensions sobre la justícia fiscal i reguladora.
L’aprovació provisional de l’Acord a finals d’any planteja un dilema crític: si s’aplica immediatament, l’Acord d’Associació entrarà en vigor encara que la seva naturalesa jurídica definitiva —mixta o no— encara no s’hagi resolt completament. Això significa que, fins i tot en el cas que finalment sigui considerat mixt i requereixi la ratificació dels parlaments nacionals, el text podria ja estar vigent, posant en risc el futur Acord Duaner. En aquest escenari, el referèndum a Andorra només podria celebrar-se un cop cada parlament hagi conclòs els seus tràmits, tot i que l’acord provisional ja tindria efectes, generant una situació jurídica complexa i amb possibles repercussions sobre la sobirania comercial.
