L'excap de Salut Mental Carlos Mur declara a Madrid pel ‘protocol de la vergonya’ de les residències durant la Covid
L'excap de Salut Mental del SAAS, Carlos Mur, haurà de declarar a Madrid pel cas del ‘protocol de la vergonya’
La justícia espanyola reprèn aquesta setmana un dels casos més sensibles heretats de la pandèmia: les morts en residències de gent gran a la Comunitat de Madrid durant els mesos més durs de la Covid-19. Per primera vegada en cinc anys, tres exalts càrrecs del govern madrileny compareixeran davant del jutge per respondre com a imputats.
Es tracta de Carlos Mur, Javier Martínez Peromingo i Pablo Busca Ostalaza, considerats els principals responsables polítics del conegut protocol de la vergonya, les directrius que prohibien derivar a hospitals residents amb gran dependència o deteriorament cognitiu.
Cinc anys després, primera declaració davant del jutge
Els tres exalts càrrecs estan citats aquest dimarts a les 10.00 h al Jutjat d’Instrucció número 23 de Madrid, en el marc de la querella presentada per la família d’una resident de l’àvia Amavir Valdebernardo.
Tot i que anteriorment havien estat convocats dues vegades, en cap ocasió havien arribat a declarar. El 26 de maig les citacions es van suspendre perquè els imputats al·legaven que no havien rebut tota la documentació. El 17 de juny, un altre jutjat —el número 6 de Leganés— també va suspendre les declaracions en inhibir-se a favor del Jutjat número 3 de Madrid.
Les entitats de familiars, com “7291: Verdad y Justicia”, confien que aquesta vegada les declaracions es puguin dur a terme. A més, els tres exresponsables tornaran a estar citats demà, dimecres, al Jutjat d’Instrucció número 2 de Collado Villalba.
7.291 morts sense ser traslladats a hospitals
Entre març i maig del 2020, les residències madrilenyes van esdevenir l’epicentre del drama sanitari: 7.291 persones grans van morir sense ser traslladades a un centre hospitalari, moltes d’elles sense atenció mèdica adequada.
El govern d’Isabel Díaz Ayuso va aprovar aleshores els protocols que impedien derivar residents segons el seu estat cognitiu o grau de dependència. Aquests documents, segons múltiples informes, haurien condicionat l’accés a l’atenció sanitària i són avui l’eix de les diverses causes judicials.
92 procediments oberts i un gir jurídic clau
Durant gairebé quatre anys, les denúncies de familiars havien estat sistemàticament arxivades. El gir va arribar a finals del 2024, quan 109 familiars van presentar una nova denúncia davant la Fiscalia de Madrid, aquesta vegada per delicte de denegació discriminatòria d’assistència sanitària (article 511 del Codi Penal).
A partir d'aquell moment, diversos jutjats de Madrid van començar a reobrir causes: actualment hi ha 92 procediments, dels quals:
73 continuen en instrucció
10 estan pendents de recursos
4 han arribat al Tribunal Constitucional
5 han estat desistits
El 1 d’abril de 2025, el Jutjat d’Instrucció número 3 va reactivar oficialment una de les causes principals, iniciant una cadena d’imputacions que avui manté vuit jutjats investigant el paper de Mur, Peromingo i Busca.
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
Localitzen vuit granades de mà de la Guerra Civil en una casa en rehabilitació a Puigcerdà
El CEO de Shopify es burla de l’ordre espanyola que bloqueja part d’Internet per la LaLiga
La Policia deté una extreballadora domèstica per furtar en un pis amb una còpia de la clau
Detingut amb 228 grams de cocaïna, marihuana i haixix en un escorcoll a Escaldes-Engordany
Accident a la sortida d’Escaldes mobilitza diversos equips d’emergència
Nou judici per a l’acusada de l’assassinat de Florent Grégoire després d’interposar recurs
Empleats de l'APDA sense cobrar i Punjabi avisa que "no cobren perquè no volen que cobrin"