Catalunya seguirà el camí d’Andorra i exigirà el català per renovar els permisos de residència
La mesura situa Catalunya en una línia similar a la d’Andorra
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha confirmat aquest dimecres que el coneixement del català serà un requisit per renovar els permisos de residència dels estrangers que depenguin de l’administració catalana.
La mesura situa Catalunya en una línia similar a la d’Andorra, on la nova legislació lingüística ja preveu un nivell mínim de català per mantenir la residència al país.
Segons ABC, el primer permís de residència no exigirà acreditar coneixements lingüístics, però al cap d’un any els residents hauran de demostrar una integració mínima a través del coneixement de la llengua pròpia del territori.
El dirigent socialista defensa que aquesta mesura afavoreix la integració social i reforça el dret de la ciutadania a viure en català.
Andorra consolida un model que ara també inspira territoris veïns
A Andorra, la nova llei del català impulsada pel Govern ja estableix que els residents han d’acreditar un nivell bàsic de català per poder renovar la seva autorització de residència, una iniciativa que va obrir un intens debat polític i social al Principat.
Des de sectors institucionals andorrans, aquesta exigència s’ha defensat com una manera de protegir la llengua oficial i reforçar la cohesió del país davant el creixement demogràfic dels darrers anys.
La decisió anunciada ara a Catalunya és vista per alguns observadors com una confirmació que la defensa del català s’està convertint en una qüestió compartida als territoris de parla catalana, especialment davant els reptes migratoris actuals.
Més oferta formativa per facilitar la integració lingüística
Per facilitar el compliment del requisit, la Generalitat ha anunciat l’ampliació de places en cursos gratuïts de català, amb l’objectiu d’arribar a 150.000 places disponibles durant el pròxim curs acadèmic.
La mesura reobre el debat sobre fins a quin punt el coneixement de la llengua ha de formar part de les condicions d’arrelament, una qüestió que a Andorra ja s’ha convertit en un dels eixos centrals de la política migratòria recent.
