El Govern estudia un pla fiscal per frenar les franquícies i protegir el comerç local

El Ministeri de Turisme, en coordinació amb els comuns, està treballant en un pla per limitar la proliferació de franquícies als principals eixos comercials del país, segons ha avançat RTVA. La iniciativa arriba després d’uns anys d’expansió sostinguda d’aquest tipus d’establiments en les zones més cèntriques, un fenomen que ha contribuït a l’encariment dels lloguers comercials i a la transformació del teixit urbà.

El projecte no preveu intervenir directament en el mercat immobiliari ni fixar topalls als preus dels lloguers, sinó actuar a través d’un sistema fiscal més selectiu. En aquest sentit, els negocis amb models altament replicats —com ara grans cadenes de perfumeria o moda— podrien afrontar taxes d’obertura més elevades en determinades zones considerades estratègiques.

En paral·lel, el pla preveu afavorir el petit comerç i aquells establiments que aportin singularitat i valor afegit a l’oferta comercial. Aquests podrien beneficiar-se d’exempcions o reduccions de tributs comunals, amb l’objectiu de preservar la diversitat i evitar la uniformització dels principals carrers comercials.

El ministre de Turisme, Jordi Torres, ha defensat aquesta orientació assegurant que la pressió de les franquícies està influint directament en els preus dels locals. “És veritat que això està fent augmentar els preus de certs locals de l’avinguda principal. Un tipus d’establiment que no hi ha cap a l’avinguda principal, doncs aquest podria estar exempt de totes les taxes i tributs comunals. Un establiment que el model ja està molt replicat, perfumeria o moda, doncs podria tenir unes taxes d’obertura més elevades”, ha explicat.

El debat sobre el model comercial coincideix amb un creixement destacat del nombre d’empreses al país, especialment en sectors vinculats a la tecnologia i els serveis. Les societats relacionades amb la informació —com consultories informàtiques, màrqueting o intel·ligència artificial— s’han triplicat des del 2018, passant de poc més de 400 a més de 1.300 el 2025.

Aquest increment també s’ha reflectit en l’augment dels treballadors per compte propi, que han crescut un 148% en el mateix període i ja superen els 3.300 professionals. Segons el Govern, aquesta evolució evidencia una diversificació progressiva de l’economia andorrana.

Jordi Torres ha destacat, en aquest sentit, que les noves empreses tecnològiques tenen un impacte positiu i limitat en la convivència urbana: “No fan massa soroll, no pertorben, i aporten un valor molt interessant”.