El SAAS alerta que la soledat crònica és un factor clau de la depressió
Tot i la lleu estabilització dels indicadors, des del SAAS s’eviten lectures optimistes
La relació entre la soledat i la depressió torna a situar-se al centre del debat en salut mental. El cap de Salut Mental i Addiccions del SAAS, Joan Soler, ha advertit que les persones que afirmen sentir-se soles de manera constant tenen fins a un 50% més de probabilitats d’acabar desenvolupant una depressió.
“Com a metge-psiquiatre no puc donar opinions, he de donar dades”, ha remarcat Soler, citant un estudi publicat aquest estiu a la revista científica PLOS One. La investigació es basa en el seguiment de prop de 47.000 persones durant sis anys, entre el 2016 i el 2023. Segons les conclusions, aquells participants que asseguraven sentir-se sempre sols presentaven un risc de depressió molt superior en comparació amb els que afirmaven no sentir-se mai sols, que registraven només un 7 o 8% de probabilitats.
El responsable de Salut Mental del SAAS ha subratllat la solidesa de l’estudi, tant per la mida de la mostra com per la durada del seguiment. “Un estudi amb 47.000 persones durant sis anys és molt representatiu. Es pot afirmar que hi ha una relació clara entre la soledat i la depressió”, ha indicat en una entrevista a l’Agència de Notícies Andorrana.
Ansietat i depressió, xifres elevades a Andorra
Aquestes declaracions arriben en un context en què els indicadors de salut mental continuen sent preocupants. Segons el darrer baròmetre elaborat per Andorra Recerca i Innovació amb UNICEF, un 32,6% de la població presenta símptomes compatibles amb un trastorn d’ansietat, mentre que un 37,1% podria patir depressió. Tot i una lleu estabilització respecte a l’any anterior, les xifres se situen molt per sobre dels nivells prepandèmics.
Paral·lelament, prop d’un 10% de la població afirma sentir-se sola sovint o sempre. Segons el coordinador del grup de sociologia d’AR+i, Joan Micó, la soledat no és un fenomen exclusiu de la gent gran. De fet, els col·lectius que proporcionalment manifesten més aquest sentiment són els joves i les persones d’entre 45 i 64 anys.
La importància de la xarxa social i l’activitat física
Per a Soler, aquestes dades reforcen la necessitat d’analitzar la salut mental des d’una perspectiva global. “Una persona pot tenir una casa, una família i una bona feina, i igualment patir una depressió”, ha recordat, insistint en el caràcter multifactorial dels trastorns mentals.
En aquest sentit, tant Soler com Micó han destacat el paper protector de les relacions socials i de l’activitat física. “Quedar per fer un cafè implica sortir de casa, moure’s i interactuar. Tot això també és salut”, ha explicat el psiquiatre. Micó, per la seva banda, ha apuntat que la manca de xarxa social pot ser especialment determinant en el cas de persones residents estrangeres.
Tot i la lleu estabilització dels indicadors, des del SAAS s’eviten lectures optimistes. “Cal continuar analitzant bé les dades i reforçar les polítiques de prevenció”, ha conclòs Soler.
