Els recursos generats a la Cursa de la Dona permeten impulsar un estudi sobre el càncer a Andorra amb 25 dones

La doctora, Cristina Royo, explica com la dieta mediterrània pot influir en la quimioteràpia

ANA
ANA
per l’autor La Veu Lliure
4 minuts de lectura
Publicat el diumenge, 9 novembre 2025 - 13:08

La caminada d'un matí d’inicis d’estiu comença a obrir una nova via d’esperança. I és que l’estudi que analitzarà si la dieta mediterrània pot reduir els efectes secundaris de la quimioteràpia en dones amb càncer de mama s’activarà a principis de l’any vinent, gràcies, en gran part, als 8.477 euros recaptats a la Cursa de la Dona organitzada per l'Associació de Dones d’Andorra (ADA) el passat 14 de juny.

"Sense això potser no ens hauríem plantejat fer un estudi", assegurava aquest dijous la doctora del SAAS responsable del projecte, Cristina Royo, mentre detallava que, ara mateix, la recerca es troba en la seva fase prèvia, a l’espera de l’avaluació del Comitè d’Ètica d’Investigació. "El protocol ja està redactat i tenim el finançament assegurat. Només ens falta un document del Clínic per presentar-lo al comitè i, si tot va bé, començarem al gener o al febrer", explicava la doctora.

De fet, el MeDiBREAST —així s’anomena el projecte— és fruit de la col·laboració entre la Unitat d’Oncologia i la Unitat de Dietètica i Nutrició del SAAS, amb el suport de l’Hospital Clínic de Barcelona, que s’encarregarà de les anàlisis més avançades de microbiota i metabolòmica que no poden dur-se a terme al país. L’objectiu concret és comprovar si una alimentació mediterrània estricta pot modificar la microbiota intestinal —el conjunt de bacteris que viuen a l’intestí— i, d’aquesta manera, reduir la toxicitat dels tractaments oncològics, és a dir, els efectes secundaris negatius.

Possible influència de la microbiota

"Sabem que la microbiota pot influir en la resposta a la quimioteràpia, però encara no s’ha explorat prou si també pot condicionar els efectes secundaris. Aquesta és la novetat del nostre estudi", destacava la doctora, mentre afegia que, tot i que en altres països ja s’han dut a terme investigacions relacionades amb la microbiota i la resposta al càncer, cap s’ha centrat específicament en l’impacte sobre la toxicitat del tractament.

Durant l’any vinent, 25 dones adultes amb càncer de mama que hagin de rebre tractament sistèmic —com la quimioteràpia i no només una intervenció quirúrgica— participaran en el projecte. Les candidates rebran la proposta durant la visita amb l’oncòleg i, si hi estan d’acord, signaran el consentiment informat abans d’iniciar el tractament. Abans de començar-lo, se’ls farà una primera anàlisi de la microbiota mitjançant una mostra de femta, i cada pacient serà acompanyada per una dietista que li oferirà orientació personalitzada durant sis mesos per seguir una dieta mediterrània precisa i constant.

Com que no totes començaran al mateix moment, el projecte s’allargarà un any. Finalment, en acabar el període de cada pacient, es farà una nova anàlisi per observar els canvis i comparar-los amb l’evolució clínica

Fer aquest tipus d’estudis és costós, per això hem limitat la mostra a 25 pacients. Volem fer-ho amb el màxim rigor”, puntualitza la doctora.

Si els resultats confirmen la hipòtesi, la intenció és integrar les recomanacions dietètiques dins dels protocols oncològics. "Ja hem incorporat una nutricionista dins la unitat d’oncologia, però aquest estudi ens pot ajudar a reforçar el paper de la dieta en el tractament del càncer. Potser caldrà ampliar hores o crear materials específics per a les pacients", comentava Royo, mentre assegurava que aquest projecte suposa també un impuls per a la recerca biomèdica al país i podria obrir altres línies d’investigació relacionades amb aquest àmbit.

"Tot això és possible gràcies al finançament de la Cursa de la Dona de l’ADA, i això cal agrair-ho molt. Sovint els recursos es destinen a donacions a Sant Joan de Déu o a fundacions, i m’agrada que sigui així, però és molt positiu que aquí també s’aposti per projectes locals", assegurava Royo. Un projecte que, amb sort, podria deixar empremta tant en la recerca com en la vida quotidiana de les pacients.

Notícies relacionades