“És surrealista que uns suposats liberals critiquin la presència de Ferraris a Andorra"

Les declaracions recents a RTVA de la presidenta de Liberals, Cristina Rico, han tornat a posar sobre la taula el debat sobre el model econòmic d’Andorra. Rico va qüestionar obertament l’arribada constant de nous residents i societats vinculades a estratègies fiscals, preguntant quin “peatge” paga el país per aquesta dinàmica.

Segons Rico, l’escalada de preus de l’habitatge i l’atracció d’un perfil de residents que projecten una imatge de luxes desmesurat són un problema. “Si no tens un milió d’euros, no et compres un pis”, va afirmar, criticant també el creixement del nombre de vehicles de gamma alta que “passegen per aquí com si fossin part del paisatge”.

Les declaracions de Rico van generar polèmica per la seva ambigüitat: reconeix que “aquesta gent ve a no pagar impostos, no ho critico”, però alerta del “peatge” que suposa per al país, tot contrapositant la presència de “gent molt guai amb Ferraris” amb la manca d’un benefici real per a la societat. També va insinuar que Espanya i França podrien veure amb recel aquesta arribada de residents motivats per avantatges fiscals, tot i que fonts habituals de cooperació transfronterera confirmen que no hi ha tensions fora de les negociacions tècniques rutinàries.

La resposta de Carine Montaner: la riquesa com a oportunitat

En aquest context, les declaracions de la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, han posat èmfasi en la importància de no demonitzar la riquesa i gestionar-la de manera intel·ligent. “És surrealista que uns liberals critiquin la presència de Ferraris o cotxes de luxe a Andorra”, ha afirmat Montaner a La Veu Lliure. Segons la líder política, veure vehicles d’alta gamma al país no representa un problema, sinó el reflex d’un país que atrau capital i té activitat econòmica.

“La veritable qüestió no és qui té riquesa, sinó com fem que aquesta riquesa beneficiï el conjunt de la societat”, ha afegit.

Política i gestió econòmica: més enllà de la confrontació

Montaner defensa que la política no ha de centrar-se en enfrontar rics i treballadors, sinó en crear un país on tothom pugui prosperar. “Un país sa és aquell on poden conviure: persones amb alt poder adquisitiu, classes mitjanes fortes, i treballadors que poden viure amb dignitat, accedir a l’habitatge, als serveis bàsics i tenir perspectives de futur”.

Segons Montaner, la presència de persones amb capacitat econòmica elevada és una oportunitat, no una amenaça, un fenomen conegut en economia com l’efecte degoteig (trickle-down economics), associat a economistes com Arthur Laffer.

“La idea és senzilla: quan hi ha activitat econòmica a dalt —inversió, consum, empreses, patrimoni—, aquesta activitat pot degotejar cap avall en forma de: llocs de treball, serveis, recaptació fiscal,dinamització del comerç i de l’economia local.”

El repte real: polítiques públiques valentes i equitatives

Montaner adverteix que aquest degoteig no és automàtic: “Si no hi ha polítiques públiques valentes, equitatives i ben dissenyades, la riquesa no baixa sola”.

Per això, el repte real no és criticar qui té un Ferrari, sinó implementar mesures que assegurin que el creixement econòmic arribi a tothom:

• Incentivar les empreses amb incentius fiscals per garantir salaris dignes,

• Facilitar l’accés a l’habitatge,

• Evitar l’expulsió de la classe mitjana i treballadora,

• Assegurar que el creixement econòmic no deixi ningú enrere.

“Un país no es construeix enfrontant rics i treballadors, sinó fent que el progrés funcioni per a tothom. I això no s’aconsegueix amb discursos de confrontació simbòlica populista, sinó amb polítiques eficients, justes i amb visió de futur”, ha conclòs Montaner.