Èxode portuguès: milers de residents tornen a Portugal per l'encariment de l'habitatge
El nombre oficial de residents portuguesos baixa de manera continuada des de fa més d’una dècada
La comunitat portuguesa a Andorra continua reduint-se de manera lenta però constant. Tot i que trobar feina al Principat encara és relativament fàcil, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en el principal obstacle per a molts residents, fins al punt de fer perdre atractiu al país com a destinació migratòria.
Segons les dades oficials andorranes, a finals del 2025 hi havia 8.428 portuguesos residents, una xifra que representa el 9,5% de la població total.
No obstant això, les autoritats portugueses apunten que, si es tenen en compte els lusodescendents, el nombre real podria ser gairebé el doble, ja que Andorra no permet la doble nacionalitat i moltes segones i terceres generacions acaben adquirint la nacionalitat andorrana.
La consellera del Consell de les Comunitats Portugueses a Andorra, Sílvia Prada, explica al mitjà El Correo que “el gran problema de la comunitat portuguesa és la dificultat per trobar habitatge: n’hi ha poc i els preus són molt elevats”.
En canvi, en l’àmbit laboral assegura que “no hi ha especials dificultats per trobar feina”, sobretot en sectors com la construcció, el comerç o els serveis.
Amb la població d’Andorra a punt d’arribar a les 90.000 persones, l’èxode de la comunitat portuguesa ha coincidit amb l’arribada d’un perfil laboral diferent: joves sud-americans, principalment de Colòmbia, Argentina i Perú, que accepten condicions de vida més precàries, vivint fins i tot un grup considerable de persones en un mateix habitatge.
Aquesta substitució ha generat una tendència que, d’alguna manera, normalitza situacions de baixa dignitat i precarietat laboral, sense aportar veritable prosperitat ni seguretat social.
Molts dels portuguesos que han decidit tornar al seu país ho han fet davant la impossibilitat d’arribar a final de mes, atrapats entre l’elevat cost del lloguer i els ingressos disponibles, un fet que contrasta amb la promesa de vida i oportunitats que va motivar les onades d’immigració de dècades anteriors.
Un descens sostingut en el temps
La presència portuguesa al Principat té una llarga tradició, però les xifres mostren una davallada clara: en els darrers 15 anys s’ha passat de 10.832 residents (2010) a poc més de 8.400. En dècades anteriors, la comunitat havia arribat a superar les 18.000 persones, quan Andorra tenia una població molt inferior a l’actual.
L’encariment del cost de vida i, especialment, del lloguer ha estat determinant. La política fiscal andorrana ha atret empresaris, inversors i creadors de contingut internacionals, fet que ha incrementat la pressió sobre el mercat immobiliari. Actualment, els lloguers poden superar amb facilitat els 1.500 euros mensuals, mentre que el salari mínim se situa al voltant dels 1.450 euros.
Retorn a Portugal a les portes de la jubilació
Aquesta situació està provocant que molts portuguesos, fins i tot aquells que fa dècades que viuen al país, comencin a plantejar-se el retorn a Portugal, especialment en arribar a l’edat de la prejubilació. Amb pensions modestes, mantenir-se a Andorra resulta pràcticament impossible.
És el cas de treballadors del sector comercial i dels serveis que, després d’anys al Principat, decideixen tornar a les seves ciutats d’origen per garantir una millor qualitat de vida. Entre els més joves, també creix la percepció que Andorra ja no ofereix les oportunitats d’abans i que altres països poden resultar més atractius.
En resum, Andorra continua sent un país amb oportunitats laborals, però l’habitatge s’ha convertit en el gran mur per a la comunitat portuguesa, que veu com, any rere any, el seu pes demogràfic al Principat es va reduint.
