“El burca simbolitza la submissió religiosa i el control masculí"
Homs opina que el problema no és només de seguretat, també de "compatibilitat cultural"
Artur Homs, membre del nou partit Claror, ha declarat a La Veu Lliure que la seva formació ja va advertir abans que Ciutadans Compromesos i Andorra Endavant sobre la necessitat de prohibir el burka i altres vestimentes religioses de tipus islàmic.
Segons Homs, aquestes peces no només representen un risc de seguretat, sinó que també contradiuen els valors de la societat occidental i poden ser un signe de submissió de la dona respecte a l’autoritat masculina.
Homs, davant la justícia per donar la seva opinió
“Nosaltres vam denunciar públicament això molt abans que altres formacions, i ara mateix estic pendent d’una sentència al Tribunal Constitucional per haver defensat aquesta postura”, ha explicat Homs en una entrevista.
La por al terrorisme ja present a Andorra
Homs ha subratllat que la preocupació per la seguretat és real i tangible. Segons ell, a Espanya es manté un nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista, i en els últims anys s’han dut a terme diverses intervencions policials per impedir atemptats terroristes islamistes.
Això, segons Homs, demostra que no es tracta d’una por infundada, sinó d’un risc que les autoritats i la societat han de tenir en compte.
A més, el membre de Claror ha recordat que la por social també es reflecteix a Andorra. Com a exemple, ha citat la decisió de la cònsol Rosa Gili a Escaldes, que va anul·lar una exposició que incloïa la portada del Charlie Hebdo, fet que evidencia, segons Homs, que la preocupació per la presència de símbols islàmics és un fenomen social real.
Cultura i de valors d'Europa
Homs ha afegit que el problema no és només de seguretat, sinó també de compatibilitat cultural. Per a ell, la cultura islàmica és incompatible amb els valors occidentals, ja que no respecta la igualtat de gènere ni els drets individuals que les societats occidentals han defensat durant segles.
“Els nostres avantpassats van lluitar i van vessar sang per construir una societat on homes i dones tinguem igualtat de drets, i aquestes vestimentes van en contra d’aquests principis”, ha afegit.
Homs també ha mencionat altres tipus de vestimenta religiosa, com les sotanes de països àrabs, que considera igualment incompatibles amb la cultura occidental i potencialment perilloses des del punt de vista de la seguretat.
Posició política i judicial
Segons Homs, la seva postura ha tingut repercussions legals, ja que actualment està pendent d’una decisió judicial al Tribunal Constitucional arran d’una denúncia per una opinió a X exposada de manera esbiaixada per un diari del país, sobre la prohibició del burca i altres vestimentes religioses.
Tot i això, el polític defensa que el seu objectiu és protegir els valors i la seguretat de la societat andorrana, no estigmatitzar cap comunitat específica.
“No es tracta només de seguretat, sinó de preservar els valors occidentals i garantir que les dones puguin exercir la seva llibertat sense imposicions culturals o religioses que limiten els seus drets”, ha conclòs.
Homs deixa clar que, segons la seva opinió, Andorra Endavant està d’acord amb aquesta postura, però subratlla que Claror va ser la primera formació en denunciar-ho públicament i que la seva acció ha estat preventiva i amb criteri de seguretat.
