L’escut de les Amèriques és realitat, risc o retòrica?

Fa tot just unes setmanes, el president dels Estats Units, anunciava la creació del que ha batejat com “l’escut de les Amèriques”, una organització internacional que en la teoria està destinada a combatre (o almenys contenir) el poder creixent del narcotràfic al continent. 

La proposta, tant ambiciosa com difusa, no es limita només a la lluita contra la droga, ja que indubtablement també incorpora un dels eixos centrals del discurs polític de Trump, és a dir, la regulació de la immigració massiva a banda d'il·legal.

Aquest doble objectiu ja desperta sospites de com pot acabar el tema… Quan una iniciativa pretén abastar problemes tan complexos i arrelats, crec que cal preguntar-se o almenys plantejar-se si estem davant d’una estratègia realista o d’un instrument de relat polític. 

No és cap secret que la política exterior nord-americana sovint ha combinat interessos de seguretat amb objectius geopolítics més amplis, Veneçuela n’és el primer exemple, intervenia pel petroli i ja de pas els hi treien el dictador (per drets pres ficar-ne un altre, però bé, és una estratègia bastant comuna dels EUA per controlar els països del Tercer Món).

Els països que decideixin formar part d’aquest “escut” podrien trobar-se sota el paraigua de Washington, sí, però s’ha de tenir present tot el que això implica, és a dir cooperació, per una banda, però també dependència en els països més dèbils. I els que no s’hi sumin? 

Podrien convertir-se en els nous sospitosos habituals, en futurs objectius d’una pressió diplomàtica… la política de Trump cada dia sorprèn més, per tant, no podem donar res per sentit del que pugui passar amb els països que no s’alineïn amb ell… En aquest context, Mèxic apareix inevitablement al centre del debat, més que res perquè la seva situació actual marcada per la presència de càrtels poderosos que governen el país des de l’obra, pot ser utilitzada com a justificació perfecta per a una eventual intervenció o ingerència. 

Tot i que personalment, penso que això, resulta difícil imaginar, ja que seria una acció directa contra un estat formalment democràtic, per més debilitats internes que presenti (per a no dir que està controlat per la droga).

La qüestió de fons és clara i no és més que qüestionar-se si aquest “escut de les Amèriques” respon a una voluntat genuïna de lluita contra el narcotràfic, o és, en realitat, una operació de propaganda? Una eina per reforçar la imatge de fermesa del govern nord-americà davant la seva pròpia opinió pública? O potser una peça més d’una estratègia per consolidar la seva hegemonia al continent, assegurant-se que cap altre actor pugui disputar-li la influència?

Som en un moment en què l’equilibri global es redefineix constantment, per la qual cosa qualsevol iniciativa d’aquest tipus no pot ser analitzada només pel que diu, sinó pel que implica. Si l’objectiu és realment reduir el poder del narcotràfic, caldrà molt més que titulars i estructures noves, es necessitarà cooperació internacional real, inversió sostinguda (i si aquesta no depèn en gran part dels EUA quasi que millor) i, sobretot, voluntat política compartida. 

Si no, l’“escut” corre el risc de quedar-se en una simple metàfora, pot acabar sent més aviat un mirall polit que reflecteix força i determinació de cara a l’exterior, però no atura cap dels impactes reals que diu voler frenar.