Què és el dret a la desconnexió que vol regular el PS?

El dret a la desconnexió laboral és una garantia que protegeix els treballadors de la disponibilitat permanent fora de la jornada laboral, evitant que hagin de respondre correus electrònics, trucades o missatges professionals durant els descansos, les vacances o el temps personal. L’objectiu és afavorir la conciliació, preservar la salut mental i prevenir l’estrès derivat del treball digital.

Aquest dret ja ha estat reconegut en diversos països, especialment a Europa, com a resposta a l’impacte creixent de la hiperconnectivitat. 

França va ser pionera el 2016, seguida per estats com Espanya, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Grècia, així com Xile, Austràlia i Filipines, entre d’altres.

Un dret consolidat a Europa i altres països

A França, la legislació obliga les empreses de més de 50 treballadors a negociar mecanismes de desconnexió. A Espanya, el dret està reconegut a la Llei orgànica 3/2018 i reforçat per la Llei del teletreball, protegint el descans, la intimitat familiar i la salut dels empleats. 

Austràlia va anar més enllà el 2024, permetent legalment ignorar comunicacions laborals fora de l’horari, amb sancions per a les empreses que incompleixin la norma.

En termes generals, aquestes regulacions estableixen que:

• Els treballadors no tenen l’obligació de respondre comunicacions fora de l’horari laboral.

• Les empreses han de definir protocols interns per garantir aquest dret.

• La mesura busca reduir la fatiga informàtica i l’estrès crònic associat a la disponibilitat constant.

• Només s’admeten excepcions en situacions molt concretes d’urgència o força major.

Andorra, suspèn en drets laborals

En aquest context, el Partit Socialdemòcrata (PS) i la Unió Sindical d’Andorra (USdA) han denunciat que Andorra es troba molt lluny d’aquests estàndards. 

En una roda de premsa conjunta, han alertat que el Comitè Europeu de Drets Socials ha confirmat greus incompliments en sis dels set indicadors analitzats, fet que situa el país en una posició molt delicada en matèria de drets laborals.

Carla Guinot, membre del comitè directiu del PS, i Joan Torra, representant de l’USdA, han atribuït aquest suspens a anys de deixadesa política i a un model econòmic que prioritza els interessos patronals. “Europa ha dit el que el Govern s’ha negat a reconèixer durant anys: que Andorra pateix una precarietat laboral estructural”, ha afirmat Torra.

Jornades extremes i manca de protecció

L’informe europeu descriu una situació especialment preocupant, amb jornades habituals de fins a 60 i 72 hores en sectors essencials com la sanitat i els serveis socials, absència de polítiques contra l’estrès laboral, una bretxa salarial de gènere del 26% i vulneracions reiterades de la llibertat sindical al sector privat.

Segons PS i USdA, la manca de regulació del dret a la desconnexió digital és una de les expressions més clares d’aquest model, que permet la continuïtat del treball fora de l’horari sense límits ni garanties.

Exigències immediates

Davant aquest escenari, ambdues organitzacions han reclamat un gir radical en la política laboral, amb mesures com:

• L’establiment de límits estrictes a la jornada laboral.

• La regulació efectiva del teletreball i dels riscos psicosocials.

• L’aplicació del dret a la desconnexió digital.

• Auditories salarials obligatòries per combatre la bretxa de gènere.

• La garantia real de la llibertat sindical i la negociació col·lectiva.

“El problema no és de diagnòstic, és de voluntat política”, han conclòs PS i USdA, advertint que sense un canvi profund del model actual, Andorra continuarà allunyant-se dels estàndards socials europeus.