"S'ha descontrolat la immigració i no només provinent de Sud-amèrica"

El teixit associatiu peruà a Andorra ha alçat la veu contra el que considera una doble manca de resposta institucional: d’una banda, la inacció del cònsol honorari del Perú al Principat i, de l’altra, la exclusió sistemàtica del col·lectiu dels espais de decisió en matèria migratòria per part del Govern andorrà.

Les entitats representatives de la comunitat peruana denuncien que, tot i ser un col·lectiu directament afectat per les polítiques d’immigració, no han estat consultades ni implicades en iniciatives clau, com ara el projecte de contractació en origen, que el Govern ha impulsat per regular l’arribada de treballadors estrangers.

Exclusió del projecte de contractació en origen

Segons el col·lectiu, la seva absència en els preparatius i el disseny del programa de contractació en origen no és casual, sinó que respon al posicionament crític que han mantingut públicament envers la gestió migratòria de l’executiu.

Lorenzo Castillo, president de l’Associació Peruanos en Andorra, considera que aquesta exclusió és una mostra clara de manca de voluntat de diàleg amb les entitats que treballen directament amb la realitat migratòria del país. “És una pena que el Govern no ens tingui en compte, una pena… esperem que no sigui perquè tenim una opinió crítica al respecte”, ha afirmat en declaracions a RTVA.

Una política migratòria sense planificació

Castillo denuncia una gestió desordenada i reactiva del flux migratori, marcada per l’arribada massiva de persones de diverses procedències sense una planificació clara ni una estratègia a mitjà i llarg termini.

“Hi ha una falta de planificació a Immigració, s’ha descontrolat. Ha arribat molta gent de diferents comunitats al país, no només llatinoamericans, també asiàtics i europeus”, ha explicat. Segons el president de l’associació, aquesta situació genera tensions socials, dificultats d’integració i una major pressió sobre serveis bàsics, especialment l’habitatge i l’ocupació.

El teixit associatiu alerta que ignorar les entitats comunitàries implica perdre un coneixement directe del territori i de les necessitats reals dels migrants, fet que acaba traduint-se en polítiques poc eficients.

Retorns de famílies i manca de documentació

Paral·lelament, l’Associació Argentins a Andorra ha reclamat al Govern més claredat i eficiència en els procediments de reagrupament familiar, segons RTVA, després de registrar des d’octubre el retorn de 16 famílies que no han complert els requisits establerts.

Segons el col·lectiu, aquestes devolucions es produeixen per la falta d’informació precisa sobre els tràmits i per l’absència de documents essencials, com les cartes d’invitació, necessàries per formalitzar el reagrupament.

Marcelo Ponce, president de l’associació, assenyala que la normativa vigent és ambigua i dificulta que els immigrants puguin exercir un dret reconegut en tractats internacionals:

"Si són convidats a una llar, necessiten obligatòriament una carta d’invitació, que actualment no s’està entregant. Hem traslladat aquesta preocupació al Govern i confiem que es resoldrà amb el temps, ja que hi ha acords bilaterals que garanteixen aquest dret."

Ponce afegeix que la manca de concreció normativa permet ajustar els permisos segons interessos puntuals, convertint el procés en un instrument de control més que en una garantia per als immigrants.

A més, l’associació informa que diversos col·lectius nacionals a Andorra participaran en un estudi en el marc d’un fòrum juvenil, destinat a analitzar els reptes que afronten les persones que han de deixar el seu país d’origen per treballar i viure lluny de la seva família. L’estudi pretén aportar dades i recomanacions per millorar la gestió migratòria i protegir els drets dels reagrupats.

L’impacte del sistema Entry/Exit sobre la comunitat peruana

Un altre dels punts que preocupa especialment el col·lectiu peruà és l’aplicació del sistema Entry/Exit, que ha tingut un impacte directe i immediat sobre molts ciutadans peruans residents al Principat.

Segons Castillo, aquest mecanisme ha obligat nombroses persones a retornar al Perú de manera forçada, sense alternatives ni períodes de transició adequats. Una situació que, al seu entendre, evidencia encara més la necessitat d’un diàleg fluid, constant i estructurat entre l’administració i les associacions que treballen sobre el terreny.