Un pacte de la fiscalia deixa en fals el tancament de la BPA i reobre dubtes sobre l’operació Catalunya

L’Audiència Nacional ha posat punt final a una de les macrocauses judicials més mediàtiques de les darreres dècades amb un desenllaç inesperat. El conegut com a cas Emperador —o cas Gao Ping en la seva derivada andorrana— s’ha resolt amb un acord de conformitat entre la fiscalia i les defenses que rebaixa dràsticament les penes inicials i evita l’ingrés a presó de la majoria dels acusats.

Segons el Diari El Món, després de quinze anys d’instrucció i més d’un centenar d’imputats, el pacte afecta 72 processats, amb condemnes que se situen, de mitjana, en un any i tres mesos. Només dos acusats han estat condemnats per organització criminal, malgrat que inicialment es presentava el cas com una gran operació contra una presumpta màfia xinesa implantada a l’Estat espanyol.

Un gir que esquitxa el cas BPA

Aquest acord judicial té conseqüències que van més enllà de l’Estat espanyol. En concret, posa en qüestió un dels pilars que van justificar la intervenció i posterior tancament de la Banca Privada d’Andorra (BPA), una entitat que va ser clausurada en el marc de l’anomenada operació Catalunya.

El nou relat dels fets acordat entre fiscalia i defenses redueix considerablement l’abast delictiu de la trama i elimina, en gran part, la vinculació amb activitats criminals greus. Això obre la porta a revisar les condemnes imposades als exdirectius de la BPA, que van ser sentenciats a penes de presó severes en un judici al Principat actualment recorregut.

La coincidència temporal no és menor: la fiscalia andorrana ha demanat més temps per respondre aquests recursos, precisament per analitzar l’impacte del pacte assolit a Espanya.

El paper clau de Rafael Pallardó

Un dels noms centrals del cas és el de l’empresari valencià Rafael Pallardó, considerat una peça clau en el moviment de capitals entre Espanya i Andorra. Segons el nou acord, Pallardó accepta delictes de blanqueig de capitals i falsedat documental, però amb una pena reduïda a un any i mig de presó, que no comportarà l’ingrés efectiu.

Un element determinant és la reinterpretació de les proves. La llibreta intervinguda a Pallardó, que havia estat clau per incriminar la BPA, ja no es considera evidència de transferències irregulars cap a Andorra, sinó d’operacions entre Espanya i la Xina. La vinculació amb el banc es limita a dues transferències concretes, sense que es pugui acreditar una participació activa de l’entitat en cap trama criminal.

Sense delicte antecedent, sense blanqueig

Aquest canvi de relat té una implicació jurídica fonamental: posa en dubte l’existència del delicte antecedent necessari per sustentar acusacions de blanqueig de capitals. A més, la diferència entre la legislació espanyola i andorrana en matèria de falsedat documental podria ser clau per a la revisió del cas.

A Andorra, emetre factures amb contingut fals no constituïa delicte en el moment dels fets, a diferència d’Espanya. Això implica que, si no hi ha delicte precedent segons el marc legal andorrà, tampoc no es pot sostenir l’acusació de blanqueig ni d’organització criminal vinculada a aquests fons. 

El cas Emperador ja havia generat controvèrsia des dels seus inicis, amb episodis com detencions declarades il·legals o absolucions en la branca de corrupció policial. Ara, el seu desenllaç reforça els dubtes sobre l’actuació de les institucions i, especialment, sobre la legitimitat de la intervenció de la BPA.

Amb aquest acord, una de les causes que es va presentar com a prova clau contra l’entitat queda notablement debilitada. I, amb això, es reforça la tesi que el tancament del banc podria haver estat motivat per interessos polítics en el marc de l’operació Catalunya.

El cas, lluny de tancar-se definitivament, entra ara en una nova fase: la de la revisió judicial i, possiblement, també la de les responsabilitats polítiques.