Meta, condemnada a pagar 479 milions d’euros a la premsa espanyola per competència deslleial

Meta utilitzava dades personals protegides per realitzar publicitat comportamental

Getty Images
Getty Images
per l’autor Joel Picón
4 minuts de lectura
Publicat el dijous, 20 novembre 2025 - 20:23

El Jutjat Mercantil número 15 de Madrid ha condemnat Meta a pagar 479 milions d’euros a 87 editores i agències de notícies integrades a l’AMI (Associació de Mitjans d’Informació) per haver obtingut una avantatge competitiva il·lícita en el mercat publicitari mitjançant l’ús indegut de dades personals en les plataformes Facebook i Instagram. A més, la companyia haurà d’abonar 2.570.000 euros al Grup Europa Press i 13.563 euros a Radio Blanca.

La resolució, datada del 19 de novembre del 2025, estima parcialment la demanda presentada per la premsa digital espanyola, que denunciava que Meta utilitzava dades personals protegides per realitzar publicitat comportamental, infringint el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Aquesta pràctica hauria proporcionat a la multinacional una posició privilegiada enfront dels mitjans digitals que operen sota condicions legals estrictes.

Un canvi de base legal que va desencadenar la infracció

Quan el RGPD va entrar en vigor el 25 de maig del 2018, Meta va decidir abandonar la base legal del consentiment dels usuaris i substituir-la per la necessitat d’execució del contracte. El jutge considera que aquesta base legal era inadequada i feia il·lícit el tractament de dades personals per segmentar publicitat. Precisament per aquest motiu, Meta ja havia estat sancionada per l’Autoritat de Protecció de Dades d’Irlanda el 2022.

Segons el magistrat, si la plataforma hagués mantingut el consentiment com a base legal, “hauria evitat la infracció i demandes com l’interposada per la premsa digital no podrien haver prosperat”.

Meta no aporta les dades del negoci a Espanya

Durant el procediment, Meta Irlanda —seu de Meta a Espanya— no va aportar els comptes del seu negoci al mercat espanyol. Davant d’aquesta negativa, el jutge ha aplicat les regles de la càrrega de la prova i ha avalat les estimacions dels demandants: es calcula que la companyia va ingressar més de 5.281 milions d’euros en publicitat online a Espanya durant els cinc anys en què hauria comès la infracció.

El magistrat fins i tot apunta que la xifra podria ser superior: “Si hagués estat menor, Meta hauria aportat els comptes al procediment”.

Com s’ha calculat la indemnització?

Els més de 5.281 milions d’euros guanyats per Meta entre el 2018 i el 2023 s’han considerat beneficis obtinguts amb infracció del RGPD, i per tant, han de ser redistribuïts entre els competidors afectats, inclosa la premsa digital.

Per calcular les indemnitzacions, el jutge ha utilitzat dades de l’Estudi sobre les condicions de competència en el sector de la publicitat online a Espanya, elaborat per la CNMC. D’aquesta manera, ha assignat quantitats a cada editor en funció de la seva quota de mercat.

La sentència conclou que els perjudicis es poden acreditar “amb una raonable versemblança”, condició necessària perquè prosperi la reclamació econòmica de les editorials.

Impacte sectorial i transfronterer

El cas podria tenir una repercussió notable al sector, ja que la publicitat digital dels mitjans havia de competir amb la de Meta, basada en un tractament massiu i il·lícit de dades personals, incloses dades recollides fora de les plataformes pròpies.

El jutge subratlla que l’avantatge generada per Meta era “impossible d’igualar” per la premsa digital, que ha registrat una pèrdua d’ingressos en publicitat en format display durant els anys afectats.

A més, la resolució té implicacions europees, ja que els serveis de Facebook i Instagram funcionen igual a tota la UE i estan subjectes al mateix RGPD. França, per exemple, ja tramita una demanda similar.

Possible recurs

Meta encara pot presentar recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Madrid, on podria impugnar tant el càlcul de la indemnització com la valoració de les proves.

La sentència s’alinea amb la posició del Parlament Europeu, que el 2018 ja advertia que les lleis de competència havien de jugar un paper clau en frenar els abusos derivats del tractament massiu de dades personals per part dels gegants tecnològics.

Notícies relacionades