Més de 50.000 migrants es podrien beneficiar a Catalunya del nou reglament d’estrangeria
La Moncloa obre la porta a reagrupacions més àmplies i contractes laborals de només 20 hores
Aquest dimarts ha entrat en vigor el nou reglament d’estrangeria, que simplifica els tràmits per a la regularització de persones migrants a Espanya. Entre les principals novetats hi ha la reducció del temps d’empadronament necessari —de tres a dos anys— per sol·licitar l’arrelament, la flexibilització de les hores mínimes de contracte laboral (de 30 a 20) i la possibilitat de reagrupar familiars sense necessitat de matrimoni formal, amb l’ampliació de l’edat per portar fills fins als 26 anys. També desapareixen alguns requisits, com la realització prèvia d’un curs de català o l’exclusió automàtica per antecedents penals, que ara només seran valorats si representen una amenaça per a l’ordre públic o la seguretat.
Segons RAC1, més de 50.000 persones podrien beneficiar-se d’aquests canvis a Catalunya. No obstant això, els sol·licitants de protecció internacional queden exclosos d’aquesta via, la qual cosa està generant casos de desistiment per iniciar de nou el còmput d’empadronament i poder accedir més endavant a l’arrelament. Els experts calculen que les sol·licituds podrien duplicar-se durant aquest any.
En paral·lel, el govern espanyol ha recuperat la proposta de regularitzar migrants en situació irregular que van arribar abans del 2025. Es tracta d’una iniciativa legislativa popular que portava un any encallada al Congrés i que, segons El País, podria beneficiar fins a 470.000 persones. Malgrat això, la portaveu de l’executiu, Pilar Alegría, ha evitat confirmar xifres i ha remarcat que el debat es resoldrà a la cambra baixa.
De moment, formacions com ERC, Bildu, BNG o Podem donen suport a la regularització, mentre que partits com PP, Junts o PNB defensen la introducció de condicionants. Al mateix temps, la Comissió Europea ha proposat flexibilitzar les deportacions de sol·licitants d’asil a tercers països encara que no hi tinguin vincles, sempre que es respectin els drets humans, obrint la porta a acords similars al plantejat per Itàlia amb Albània.
