Naudi defensa les torres: “Amb alçada deixem més espai per a la vida al carrer”
El conseller de CC ha subratllat que la clau no és la superfície construïda, sinó com es distribueix l’espai urbà
El debat sobre la proliferació de torres a Andorra torna al centre de l’agenda política i urbanística. El president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha defensat aquest model constructiu, assegurant que no suposa més metres edificats ni un augment de l’especulació immobiliària.
En declaracions a La Veu Lliure, Naudi ha subratllat que la clau no és la superfície construïda, sinó com es distribueix l’espai urbà. “No hi ha més metres edificats dels que hi hauria en un edifici de bloc illa normal”, ha explicat, destacant que les torres permeten alliberar espais a peu de carrer, amb carrers més amplis i voreres més grans. Segons ell, això genera una ciutat més habitable i amb més vida al carrer, encara que sacrifiqui alçada.
Naudi ha afegit que “on abans hi havia una vorera de dos metres, ara n’hi ha cinc o sis”, i ha assegurat que, quan els projectes estiguin completats, es percebrà una sensació d’obertura i més llum natural en les zones urbanitzades.
Tot i això, ha reconegut que defensar les torres públicament pot generar crítiques, però ha reiterat que prefereix créixer en alçada i deixar espais disponibles per a la població.
Rosa Gili proposa una taula de treball per frenar les torres
En paral·lel, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha proposat la creació d’una taula de treball conjunta amb el Govern —i, si cal, també amb el Consell General— per analitzar com es pot frenar la proliferació de torres al país. La proposta arriba en un context de rebuig social i polític a aquest model urbanístic, segons ha informat RTVA.
Segons Gili, aquest tipus de construccions generen una forta oposició entre la ciutadania i la classe política, per la qual cosa ha defensat la necessitat de concentrar esforços per evitar que se’n construeixin més. La cònsol ha obert la porta a un espai de treball institucional que permeti explorar vies legals i urbanístiques per limitar les edificacions.
La iniciativa de Gili arriba després de les declaracions del portaveu del Govern, Guillem Casal, que va afirmar que la cònsol havia disposat d’eines per aturar els projectes.
Gili ha rebutjat aquesta afirmació, recordant que les torres són una herència de decisions de governs anteriors i que el marge de maniobra del comú és molt limitat.
Tot i els canvis introduïts al pla d’urbanisme de 2023, la cònsol ha reconegut que no han estat suficients per revertir completament la dinàmica existent i que encara hi ha nous projectes en tràmit.
Comentaris
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
Pioppo presenta al copríncep Serrano les Cartes Credencials a Andorra com a nunci apostòlic
“Ens creiem que Andorra era Andorra S.A., i ara la volen convertir en Andorra S.L."
Molné preveu tancar l’acord de gestió de fronteres amb la UE abans de final d’any
Virtus critica la proliferació de nous partits a Andorra: "ara surten com si fossin bolets"
Concòrdia sol·licita la compareixença d'Imma Tor per resoldre dubtes del sistema Entry Exit
Andorra explora mesures per atraure marques de luxe amb un IGI homologable a nivell europeu
Landry Riba assegura que l’entrada provisional de l’acord depèn del resultat del referèndum
"S’ha doblat la despesa de funcionament de l'Estat i s’ha dividit per dos la inversió real”
Concòrdia exigiria 300.000 euros com a mínim per traslladar-se com a compte propi a Andorra
Espanya demana ordenar la situació dels immigrants extracomunitaris que treballen a Andorra
Rosa! A una empresa privada faria anys que hi estaries fora !!