La toponímia d’Andorra revela un paisatge agrícola desaparegut al llarg del segle XX
El resultat és que la toponímia actual de la Vall Central reflecteix aquest paisatge agrícola més recent, i no l’originari
a presència de topònims com Prat del Roure, Prada Casadet o Prat del Rull a la Vall Central d’Andorra no és una casualitat lingüística, sinó el rastres d’un paisatge agrícola que va desaparèixer al llarg del segle XX.
Segons explica l’historiador i especialista en arquitectura vernacular David Mas en declaracions, molts d’aquests noms constitueixen una “toponímia fòssil”, vestigis d’un temps en què l’economia del país depenia directament de l’agricultura i la ramaderia.
El paisatge agrícola tradicional d’Andorra
Fins a mitjan segle XX, l’economia andorrana es vertebrava al voltant de dos tipus de terres: els camps, destinats a cereals, llegums, patates o tabac, i els prats, reservats per a la producció d’herba destinada a alimentar el bestiar durant l’hivern. Mas recorda que aquestes parcel·les eren conegudes com a “prats de dall”, ja que consistien a tallar l’herba amb la dalla i emmagatzemar-la a les bordes o a les eres per alimentar el bestiar gros durant el fred.
La distribució tradicional situava els camps a tocar dels pobles, mentre que els prats es trobaven a zones més allunyades o valls secundàries. Aquesta estructura es va modificar a partir del segle XX arran de la mecanització agrícola, la crisi de la ramaderia de mules i l’entrada d’Andorra en una economia de mercat moderna.
Transformació econòmica d'Andorra
L’acord de 1940 entre els pagesos andorrans i les lleteries de la Seu d’Urgell va accelerar el canvi. Segons Mas, els agricultors van passar de tenir unes poques vaques per treballar la terra a tenir-ne dotzenes per produir llet, fet que va transformar molts camps de cereals en prats.
El resultat és que la toponímia actual de la Vall Central reflecteix aquest paisatge agrícola més recent, i no l’originari. Com assenyala Mas, “el que avui llegim com a prats al fons de la vall és, en realitat, una denominació relativament moderna”, un vocabulari fòssil que conviu amb un entorn completament transformat per la urbanització i el desenvolupament immobiliari.
Per a molts habitants que han viscut aquesta evolució, el canvi ha estat progressiu però profund, generant una certa nostàlgia per un paisatge que havia estat clau per a la subsistència del país. Segons l’historiador, la funció econòmica de la terra ha canviat radicalment: “si abans la riquesa d’un prat era l’herba que produïa, ara és el valor immobiliari del terreny”.
Aquest fenomen mostra com la història de la toponímia a Andorra conserva la memòria d’un passat agrícola mentre conviu amb la modernització i urbanització del país, oferint una lectura única del patrimoni cultural i territorial andorrà.
