Baró critica l’augment de la càrrega assistencial a la Unitat de Conductes Addictives

El president suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, ha interpel·lat la ministra de Salut, Helena Mas, sobre la situació de la Unitat de Conductes Addictives (UCA), posant en dubte la coherència entre les actuacions del Govern en matèria de salut mental i els objectius del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA).

Baró ha denunciat un augment significatiu de la ràtio de pacients per professional a la unitat, sense que aquest increment hagi anat acompanyat d’un reforç proporcional dels recursos humans. Segons ha exposat, la ràtio ha passat de 73 a 88 usuaris per treballador en els darrers anys.

Crítiques a la planificació i als recursos de l’UCA

El conseller socialdemòcrata ha posat en dubte la planificació, la coordinació i la suficiència de recursos del sistema d’atenció a les addiccions. Ha criticat especialment que, malgrat l’augment de la pressió assistencial, el Govern no prevegi reforçar el personal de l’UCA a curt termini, una afirmació que la ministra no ha desmentit.

Baró ha alertat que les dades disponibles mostren una situació preocupant, sobretot entre la població jove. Ha citat l’enquesta nacional que indica un consum de risc del 18,2% entre els joves de 15 a 24 anys, amb una incidència especialment elevada entre les noies. En aquest context, ha defensat que l’UCA hauria de ser no només un servei assistencial, sinó també una eina de prevenció i de planificació de polítiques públiques.

Increment d’activitat sense reforç equivalent

Segons les xifres facilitades pel mateix Ministeri en resposta a preguntes escrites del PS, l’activitat de l’UCA ha crescut de manera exponencial sense un augment equivalent de la plantilla. En cinc anys, els casos atesos han augmentat en 296, un 50,8% més, mentre que el nombre de professionals només ha crescut en dos, un 25%.

Aquesta evolució ha provocat que la ràtio de pacients per recurs hagi augmentat un 20%, passant de 73 a 88. Per Baró, el fet que el servei compleixi el termini de set dies entre la sol·licitud i la primera visita no pot justificar la manca de reforç de recursos.

“Quan augmenta el nombre de pacients per professional, la qualitat del seguiment se’n ressent inevitablement”, ha advertit.

Horaris, recaigudes i model assistencial

El conseller també ha criticat que els horaris actuals no s’adaptin prou a la realitat social i laboral del país ni a l’emergència que representen les addiccions. 

En resposta, la ministra ha defensat que l’UCA disposa de diversos dispositius, com consultes externes obertes fins a les set del vespre dos dies a la setmana, un hospital de dia amb horari de nou a cinc, així com recursos complementaris com urgències i equips comunitaris.

Pel que fa a les recaigudes, Baró ha denunciat una manca de coordinació i ha alertat que la reducció de la intensitat assistencial pot trencar la continuïtat del tractament en el moment de més risc. 

Mas ha negat que es produeixin expulsions i ha explicat que, en el model d’alta exigència de l’hospital de dia, una recaiguda comporta un canvi temporal de recurs per adequar-lo a l’estat clínic de la persona i preservar el procés terapèutic del grup.

Internaments a l’estranger i el futur centre de la Seu d’Urgell

En el mateix debat, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha qüestionat els internaments per salut mental a l’estranger, recordant que el 2015 Andorra destinava prop de 800.000 euros anuals a ingressos fora del país, principalment a Barcelona.

En resposta, Helena Mas ha actualitzat l’estat del futur centre de salut mental de la Seu d’Urgell, que es desenvolupa en col·laboració amb l’Hospital Benito Menni. El centre, previst per entrar en funcionament el 2027, acollirà pacients andorrans que actualment estan ingressats a l’estranger, especialment en estades temporals de casos subaguts, amb durades d’entre un i dotze mesos.

Paral·lelament, el Govern treballa en altres projectes complementaris, com els pisos tutelats de l’avinguda d’Enclar, així com en els mecanismes de coordinació per al retorn dels pacients ingressats fora del país, a través de la comissió d’alta complexitat, integrada pel SAAS, Afers Socials i el Ministeri de Salut.