El Govern defensa l’educació financera per frenar estafes i addiccions al joc a Andorra
El CRAJ comptabilitza una seixantena d’autoprohibits, molts vinculats a residències temporals
El director del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), Xavier Bardina, ha informat que actualment hi ha “una seixantena” de persones inscrites al registre d’autoprohibició del joc, si bé ha puntualitzat que prop del 25% ja han marxat del país. Bardina ho ha explicat durant la primera jornada de joc responsable, tot detallant que molts d’aquests casos corresponen a persones que es van registrar amb permisos de residència temporals i que, passats uns mesos, abandonen Andorra.
Segons el director del CRAJ, la xifra d’autoprohibits “no és gaire gran” i “fluctua molt”, ja que respon a casuístiques diverses: persones que es desautoprohibeixen al cap d’un any, treballadors temporers d’hivern que ho fan per un període concret, persones que marxen del país sense aixecar la prohibició o beneficiaris d’ajuts socials. En aquest darrer cas, Bardina ha remarcat que és un col·lectiu “prou important”, atès que mentre dura l’ajut no poden accedir ni al bingo ni al casino.
Bardina ha comparat el funcionament actual amb el sistema antic de la Batllia, quan una prohibició només s’aixecava si la persona tornava a sol·licitar-ho. “Amb el llistat que tinc, hi ha persones que potser tenen cent vint anys”, ha ironitzat, per il·lustrar prohibicions que han quedat desfasades.
Pel que fa a la possible entrada de menors al casino, Bardina ha estat contundent: “No es pot entrar sense un control de presència”. Ha admès, però, que en espais com la restauració o la discoteca —fora de la competència directa del regulador— s’hi poden produir incidències puntuals.
En el mateix acte, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha advertit que les estafes amb criptomonedes “van més enllà del joc” i ha defensat l’educació financera com a eina clau per prevenir-les. Lladós ha recordat un debat al Consell General sobre la incorporació d’aquesta formació al currículum educatiu i ha reconegut que es tracta d’“una de les mancances” del sistema.
Evolució lenta de la demanda assistencial
La coordinadora clínica de la Unitat de Conductes Addictives, Angelina Santolària, ha explicat que la demanda per joc patològic ha crescut de manera lenta. “Hi ha hagut anys sense cap demanda”, ha indicat, detallant que el 2014 es van atendre 15 persones, davant les 9 del 2013, i que la tendència del 2015 es manté estable. El perfil majoritari és el d’homes d’entre 35 i 65 anys (14 homes i una dona), i actualment no hi ha casos vinculats a inversions en borsa o criptomonedes.
Una jornada amb vocació de continuïtat
Bardina ha subratllat que la jornada neix amb voluntat de continuïtat. El programa inclou un primer bloc sobre responsabilitat social dels operadors, i una segona part amb l’enfocament clínic de la Unitat de Conductes Addictivesi una ponència d’un psicòleg del SAAS.
Com a context, Lladós ha recordat que Andorra disposa des del 2014 d’una llei del joc restrictiva en comparació amb altres països: el joc presencial es limita al casino i al bingo, i no s’hi permeten activitats com cases d’apostes o màquines escurabutxaques, “que tants problemes d’addicció generen”, ha conclòs.
Añadir nuevo comentario
Notícies relacionades
Las empresas del Pas de la Casa recibirán bonificaciones fiscales tras el cierre de la RN20