Tchiayi Emin porta a Andorra la denúncia dels genocidis kurds
La conferència també abordarà el règim de Saddam Hussein
Andorra acollirà el proper 24 de febrer a les 19.30 h a l’Hotel Roc Blanc la conferència de Tchiayi Emin, president de l’Association Mondiale Des Victimes du Genocide Kurde (AMVGK), en el marc de l’Speaker’s Corner. L’acte se centra en la visibilització dels genocidis kurds i en la demanda de reconeixement internacional i mesures de protecció per a la població afectada.
Emin, resident a Montauban i vinculat personalment al Principat, presentarà en format de taula rodona els quatre episodis que l’AMVGK considera genocidis:
Les campanyes repressives dels anys setanta i vuitanta al Kurdistan Iraquià.
L’eliminació de més de 8.000 membres del clan Barzani el 1983.
L’operació d’al-Anfal de 1988, amb 182.000 víctimes i ús d’armes químiques.
El genocidi dels yazidites perpetrat el 2014 per Estat Islàmic.
Segons Emin, només al Kurdistan Iraquià hi ha registrades prop de 840.000 víctimes, sense comptar les afectacions a Iran, Turquia i Síria. “Aquests episodis són un procés continuat d’extermini i persecució que ha canviat de rostre però no ha desaparegut”, assegura.
La conferència també abordarà el règim de Saddam Hussein, responsable d’execucions massives i bombardejos químics, i exposarà la pròpia experiència de Emin com a supervivent d’al-Anfal, incloent la fugida a través de muntanyes i les dures condicions als camps de refugiats.
A més, Emin contextualitzarà el conflicte kurd des del punt de vista geopolític, ressaltant la vulnerabilitat derivada de la manca d’un estat propi i la fragmentació territorial, que ha facilitat polítiques d’assimilació, repressió cultural i pressió econòmica.
L’objectiu de l’AMVGK és aconseguir el reconeixement oficial dels quatre genocidis en un paquet únic i promoure mesures de protecció internacional. La presència d’Emin a Andorra, amb contacte previ amb autoritats locals i trasllat d’una carta al cap de Govern, busca situar el país com un punt de sensibilització humanitària i cultural.
L’acte promet no només un relat històric rigorós, sinó també un debat sobre memòria, drets col·lectius i responsabilitat internacional, posant Andorra al centre d’una qüestió sovint absent del debat europeu: la persistència del conflicte kurd i la demanda de reconeixement d’un genocidi encara sense resposta.
