La família Pujol hauria ingressat 30 milions d’euros a Andorra “d’origen desconegut”
La UDEF declara davant l’Audiència Nacional que no s’ha pogut aclarir si els fons provenien de comissions il·legals
El judici contra la família Pujol Ferrusola va revelar que els membres del clan van ingressar a comptes a Andorra gairebé 5.000 milions de les antigues pessetes, equivalents a 30 milions d’euros, entre els anys 1992 i 2004, segons va explicar aquest dilluns un inspector de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional espanyola davant l’Audiència Nacional.
Segons el testimoni del policia, l’origen d’aquests fons és desconegut. Ni les comissions rogatories internacionals ni les consultes a Andorra van permetre aclarir si provenien de comissions il·legals, adjudicacions públiques o de l’herència del seu avi, Florenci Pujol. La majoria de transmissions no estaven signades i els moviments incloïen 25 transferències en efectiu entre els germans.
El fiscal anticorrupció, Fernando Bermejo, manté que els diners podrien provenir de comissions il·legals cobrades a empresaris a canvi d’adjudicacions públiques, tot i que fins ara no s’ha pogut demostrar.
D’altra banda, la defensa de la família sosté que cada germà i la mare, Marta Ferrusola, van rebre 126 milions de pessetes cadascun d’una herència del seu avi, dipositada inicialment a Banca Reig i posteriorment traslladada a Banca Privada d’Andorra (BPA).
A partir del 1992, Jordi Pujol Ferrusola va començar a repartir els beneficis entre els germans i, el 2010, les comptes es van transferir a la BPA, que va crear una fundació per a cadascun dels fills per gestionar els fons. Posteriorment, la BPA va ser investigada i tancada, segons denunciaren els seus titulars, per obtenir informació sobre els comptes dels Pujol i altres polítics catalans.
El president del tribunal, José Ricardo de Prada, va criticar la investigació policial, assenyalant que els inspectors no havien aportat dades concretes sobre el delicte d’origen dels fons. Tot i això, va protegir el testimoni de l’inspector Álvaro Ibáñez, demanant que no se’l pressionés per no generar una “psicologia del eriçó”, en referència a que no respongués sobre determinats punts.