El Fons de Reserva supera la inflació, però no la inestabilitat del sistema de pensions

El Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) ha tancat l’agost amb una rendibilitat acumulada del 2,88% en el que portem d’any i amb actius totals de 1.888 milions d’euros, segons RTVA. 

Des del 2012, la rendibilitat acumulada arriba al 44,6%, superant àmpliament la inflació andorrana acumulada del 23,9%. Això permet al fons complir l’objectiu de la Llei 11/2025, que exigeix batre la inflació a mitjà i llarg termini.

Una fotografia enganyosa

Tot i que els resultats són positius, cal mirar més enllà. L’agost ha deixat un registre lleugerament negatiu, per la caiguda en bons governamentals i en el dòlar. 

Només la renda variable, amb un pes del 30%, ha compensat en part aquests efectes. El gruix de la cartera continua en renda fixa i monetària (63,5%), un tipus d’actiu que, amb la tendència alcista de la despesa pública i la incertesa global, pot patir correccions greus.

Fragilitat estructural del sistema

És cert que el FRJ mostra solidesa amb una volatilitat continguda del 5,4% en els darrers cinc anys. Però, des d’una perspectiva liberal, el problema central no és la rendibilitat del fons, sinó el model de pensions en si mateix. L’augment constant de l’esperança de vida i el desequilibri entre cotitzants i jubilats fa inviable mantenir el sistema actual només amb capitalització parcial i ingressos corrents.

Escalé va posar xifres al desajust del sistema de pensions andorrà: un jubilat consumeix en 10 anys allò cotitzat i després continua cobrant el doble del que va aportar. 

Aquest desequilibri, que fins ara es compensava amb més treballadors que jubilats, es trencarà amb l’arribada del baby boom i podria portar el sistema al dèficit en menys de vuit anys, obligant a injectar-hi pressupost públic. 

El dirigent de Concòrdia denuncia pensions “escandaloses” de fins a 5.000 euros que perpetuen la desigualtat generacional, i alerta que l’Acord d’Associació amb la UE pot agreujar encara més la despesa, ja que més europeus cobraran d’Andorra que andorrans a l’exterior, generant un cost “de milions d’euros” per a les finances públiques.

Superar la inflació és una bona notícia, però no resol el fons de la qüestió: el sistema de pensions continua sent una bombolla demogràfica i fiscal. El FRJ pot suavitzar els cops, però no pot garantir sostenibilitat indefinida.