Escalé alerta que la crisi de l’habitatge és “una crisi d’arrelament i d’expulsió de gent que necessitem”

L’habitatge ha tornat a centrar aquest dijous el debat al Consell General durant la sessió en què s’ha aprovat la Llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030, la norma que ha de permetre la desintervenció progressiva dels contractes de lloguer. El text només ha comptat amb el suport dels grups que donen suport al Govern.

Durant la seva intervenció, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha lamentat que el debat sobre l’habitatge s’arrossegui des de fa anys sense que la situació hagi millorat.

“És difícil estar en aquesta sessió sense tenir un déjà-vu”, ha afirmat, recordant les nombroses sessions parlamentàries dedicades a aquesta problemàtica. “La situació s’ha anat degradant sense aturador. Estem, francament, molt estancats”, ha afegit.

Escalé assenyala tres causes estructurals de la crisi

El líder de Concòrdia ha defensat que l’actual situació és conseqüència de diversos errors acumulats durant anys. D’una banda, ha criticat l’obertura a la inversió estrangera impulsada des del 2011, especialment en un mercat immobiliari amb una oferta limitada. D’altra banda, ha denunciat el creixement demogràfic associat a un model econòmic basat en activitats de baix cost i en un turisme massiu que requereix una elevada demanda de mà d’obra.

Finalment, ha assenyalat un model de transmissió patrimonial que, segons el seu criteri, afavoreix l’especulació immobiliària.

“Els impostos només s’han d’augmentar en els productes especulatius. S’han de desincentivar”, ha afirmat, tot preguntant-se quants recursos s’haurien pogut estalviar si s’hagués actuat abans sobre aquestes tres causes.

Moratòria a la inversió estrangera i més protecció als llogaters

Escalé ha exposat diverses mesures que, al seu entendre, permetrien redreçar la situació. Entre elles, una moratòria temporal a la inversió estrangera immobiliària fins que el mercat es relaxi, així com un increment de les plusvàlues per a les operacions de compra i venda ràpides amb finalitats especulatives.

Pel que fa als lloguers, ha defensat la possibilitat de permetre increments en aquells contractes que es troben per sota dels preus del parc públic d’habitatge i actualitzacions vinculades a l’IPC fins a assolir els preus mitjans de mercat.

“Trenquem una llança cap als propietaris responsables, que són molts”, ha manifestat.

Al mateix temps, ha sostingut que cap llogater hauria de perdre el seu habitatge si compleix les seves obligacions contractuals. “No és justificable que algú que acaba d’arribar al país pugui ocupar l’habitatge d’algú que fa cinc anys que hi és”, ha remarcat.

També ha apostat per limitar els increments de preu entre contractes quan la finalització es produeix per abandonament voluntari del llogater, amb l’objectiu d’evitar la creació d’un doble mercat.

Una crisi que va més enllà de l’habitatge

El president de Concòrdia ha vinculat la problemàtica de l’habitatge amb la política migratòria i el model de creixement del país.

“Hi ha moltes famílies en situació de precarietat per una mala gestió del creixement”, ha assegurat, qüestionant els beneficis d’un increment de l’activitat econòmica si aquest no es tradueix en una millora del benestar de la població.

En el tram final del seu discurs, Escalé ha volgut donar una dimensió més àmplia al debat i ha definit la situació actual com una crisi que transcendeix el mercat immobiliari.

“És una crisi d’arrelament, de dolor pel territori perdut, de veure el país desfigurat, d’expulsió i no retorn de gent que necessitem; una crisi empresarial de pèrdua de competitivitat, de manca de professionals en sectors com la sanitat i també de manca de governança del Govern”, ha conclòs.

Unanimitat en la reforma del reglament del Consell General i la modificació de la Llei de marques

Més enllà del debat sobre l’habitatge, el Consell General ha aprovat per unanimitat la reforma del seu reglament intern, una actualització que reforça la transparència, els drets d’informació dels consellers generals, el funcionament de les comissions i la modernització dels procediments parlamentaris.

També ha prosperat, amb el suport de tota la cambra, la modificació de la Llei de marques per impedir que particulars puguin registrar com a marca elements del patrimoni cultural col·lectiu. La reforma incorpora una proposta de Concòrdia perquè el Ministeri de Cultura emeti informes, encara que no vinculants, quan una marca pugui afectar béns culturals.