Els treballadors fronterers es disparen davant el problema de l’habitatge a Andorra

Andorra continua necessitant mà d’obra. Però cada vegada li costa més convertir aquesta necessitat en nova població resident. Les darreres dades d’autoritzacions d’immigració del quart trimestre del 2025 revelen un canvi profund —i cada cop més visible— en l’estructura laboral del país: els nous permisos inicials per a treballadors fronterers s’han disparat un 62,7% en només un any.

Entre octubre i desembre del 2025 es van autoritzar 83 permisos fronterers, davant dels 51 registrats durant el mateix període del 2024. 

Es tracta de la variació percentual més elevada de totes les categories d’autoritzacions inicials i d’un indicador que apunta directament cap a una transformació del model econòmic i residencial andorrà.

La dada arriba en un context de desacceleració general de les noves autoritzacions. Durant el darrer trimestre del 2025, Andorra va acordar un total de 6.076 autoritzacions inicials, un 4,8% menys que l’any anterior. 

Paral·lelament, les autoritzacions de residència van retrocedir un 14,5%, passant de 441 a 377 permisos.

La lectura que emergeix de les xifres és cada vegada més clara: Andorra continua generant activitat econòmica i demanda laboral, però el mercat residencial i el cost de vida dificulten la consolidació de nous residents permanents.

Més treballadors, però menys residents

L’augment dels treballadors fronterers no és una anomalia estadística. És, en realitat, la conseqüència directa d’un mercat que busca alternatives davant les dificultats creixents d’accés a l’habitatge.

En sectors amb salaris moderats —especialment restauració, comerç, serveis personals o determinats perfils de la construcció—, moltes empreses troben cada vegada més complicat captar professionals disposats a instal·lar-se a Andorra. El diferencial de preus del lloguer, la manca d’oferta residencial i la pressió immobiliària han convertit el treballador transfronterer en una solució estructural.

El fenomen reflecteix un canvi silenciós però profund: una part creixent de la força laboral del país treballa a Andorra sense viure-hi.

Aquest nou equilibri permet mantenir l’activitat econòmica sense incrementar encara més la pressió demogràfica interna, però també evidencia una dependència creixent de mà d’obra exterior vinculada diàriament al territori.

La restauració continua dominant, però perd força

Les dades sectorials mostren que el gruix de les autoritzacions continua concentrant-se en els treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i comerç, amb 2.217 permisos durant el trimestre. Tot i això, el sector registra una caiguda del 5,7%, amb 134 autoritzacions menys que l’any anterior.

També retrocedeixen:

• Els treballadors no qualificats (-4%),

• Els empleats administratius (-5,1%),

• Els perfils vinculats a la construcció i les indústries manufactureres, que baixen un 16,3%.

En canvi, augmenten els perfils més especialitzats i tècnics. Les autoritzacions per a:

• Personal directiu creixen un 30%,

• Tècnics i professionals de suport augmenten un 3,8%,

• Operadors d’instal·lacions i maquinària pugen un 8,8%.

La tendència apunta cap a una economia que continua requerint volum de mà d’obra, però que simultàniament incrementa la demanda de perfils qualificats i especialitzats.

Més permisos en vigor malgrat la caiguda de noves autoritzacions

Tot i la reducció de noves autoritzacions, el volum total de permisos actius continua creixent. A 31 de desembre del 2025, Andorra acumulava 60.284 autoritzacions en vigor, un 2,4% més que un any abans.

D’aquest total:

• 43.206 corresponen a permisos de residència i treball,

• 10.151 són permisos de residència,

• i 1.943 corresponen a treballadors fronterers.

Aquestes dades indiquen que el mercat laboral manté una elevada capacitat d’absorció i que bona part dels treballadors ja establerts continuen renovant la seva vinculació laboral amb el país.

Però hi ha un altre indicador que reforça la sensació d’inestabilitat estructural: les baixes del país van augmentar un 18,3% durant el trimestre, passant de 230 a 272. 

El treballador fronterer deixa de ser excepcional

Fa només uns anys, el treball fronterer es concentrava sobretot en sectors molt concrets o períodes de forta activitat temporal. Ara, però, les xifres indiquen que el fenomen està adquirint una dimensió molt més estructural. Andorra continua creixent econòmicament. Continua necessitant treballadors. Continua generant activitat.ç

Però cada vegada depèn més d’un model basat en professionals que entren al país cada matí i en surten al final de la jornada.

El treballador fronterer ja no és un recurs complementari del sistema econòmic andorrà.