Bartumeu esclata contra la comunicació de l'Acord mentre parla "de convèncer la gent"

Jaume Bartumeu, líder de Progressistes-SDP i excap de Govern, ha denunciat aquest dimarts la pèssima comunicació que s’ha fet a Andorra de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, responsabilitzant directament el Pacte d’Estat d’haver “fallat” en la seva funció d’explicar el projecte a la ciutadania.

Bartumeu ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa conjunta amb el president de Progressistes-SDP, Josep Roig, en què ha admès una autocrítica sobre el funcionament del Pacte d’Estat i ha defensat la necessitat de canviar el model actual per un de més obert, transparent i participatiu, que permeti informar amb claredat i implicar directament la població en el procés.

Segons ha reconegut, no s’ha sabut transmetre l’Acord “sense opacitat ni excés de tecnicismes”, fet que ha acabat deteriorant la percepció ciutadana. En aquest sentit, ha denunciat que les eines de comunicació existents no s’han utilitzat, tot i disposar-ne. Bartumeu ha revelat que es va elaborar un argumentari temàtic pensat per a la població, però que mai no s’ha fet servir. “Ha quedat guardat en un calaix perquè no s’ha volgut emprar políticament”, ha afirmat.

El model de San Marino com a referència

Davant d’aquest escenari, Bartumeu ha proposat reformular el Pacte d’Estat seguint el model de San Marino. Ha recordat que, nou mesos abans de tancar les negociacions amb la UE, aquell país va crear una comissió mixta per analitzar l’encaix amb Europa. L’òrgan, presidit pel ministre d’Afers Exteriors, Luca Beccari, integra representants polítics, econòmics i socials, així com sindicats i partits amb representació electoral.

Aquesta comissió funciona com un espai de debat obert a tots els membres del Parlament, encara que sense dret a vot ni d’intervenció. “L’Acord no pot ser patrimoni d’un govern concret, sinó un projecte de país”, ha subratllat Bartumeu.

En paral·lel, ha plantejat impulsar una campanya informativa adreçada a tota la ciutadania, amb materials divulgatius clars que expliquin com l’Acord afectarà estudiants, treballadors, empreses i ciutadans en la seva vida quotidiana i professional.

Un moment clau a Europa

Bartumeu ha advertit que el procés entra en un moment delicat i que està generant “cansament” entre la població, especialment ara que l’associació amb la UE es troba en la seva fase final. Ha atribuït part del desgast a la llarga discussió sobre la naturalesa jurídica de l’Acord —si havia de ser mixt o exclusivament comunitari—, un debat que, segons ell, “ha allargat innecessàriament el procés”.

Aquest dimecres, el Parlament Europeu debatrà l’Acord d’associació amb Andorra i San Marino, un pas que, segons Bartumeu, previsiblement rebrà el vistiplau de la cambra europea. Tot i això, ha recordat que encara caldrà el mandat del Consell Europeu perquè la Comissió pugui signar l’Acord i elaborar l’informe definitiu. A Brussel·les, ha afegit, s’està a punt d’assolir una posició conjunta que confirmaria el caràcter mixt de l’Acord, fet que permetria elevar la proposta al Consell abans de Pasqua.

Crítiques a Landry Riba

Bartumeu també ha carregat contra el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, per haver mantingut públicament una posició contrària al caràcter mixt de l’Acord després que el Pacte d’Estat acordés suspendre aquesta línia arran de la resposta del president francès, Emmanuel Macron. “Es va perseverar en una línia errònia”, ha afirmat, qualificant l’episodi de “lamentable” i perjudicial per a la credibilitat del procés.

Opinió pública i referèndum

Pel que fa a l’opinió pública, Bartumeu ha remarcat que les enquestes apunten a una majoria contrària a l’Acord i a un volum important d’indecisos, fet que reforça la necessitat d’explicar-lo millor. “Un cop explicat, caldrà treballar per convèncer que els efectes positius seran superiors als negatius, que també n’hi haurà”, ha admès.

Finalment, sobre la possibilitat d’un referèndum, ha recordat que la Constitució andorrana només preveu consultes no vinculants en aquesta matèria. Tot i defensar-ne la celebració, ha advertit que un resultat negatiu tindria conseqüències polítiques. També ha descartat parlar d’eleccions plebiscitàries, tot i reconèixer que l’Acord d’associació serà un dels eixos centrals del debat electoral.