Dos consellers abandonen la majoria a Mònaco i es podrien reactivar les negociacions amb la UE

Les relacions entre Mònaco i la Unió Europea, ja marcades des del 2023 per la suspensió de les negociacions per a un acord d’associació, tornen a situar-se al centre del debat polític arran de la crisi oberta al Consell Nacional monegasc.

El passat 7 de febrer de 2026, els consellers Régis Bergonzi i Roland Mouflard van comunicar al president del Consell Nacional, Thomas Brezzo, la seva decisió d’abandonar la majoria de la Unió Nacional Monegasca, el grup que havia governat amb una àmplia majoria després de les eleccions del febrer de 2023. 

En una carta, els dos electes critiquen la manera de fer de l’actual direcció i denuncien la manca de debat intern i la distància entre el discurs polític i l’acció real.

La decisió adquireix una rellevància especial en clau europea, ja que Régis Bergonzi presidia fins aleshores la Comissió per al seguiment de la negociació amb la Unió Europea, un àmbit estratègic per al futur institucional i econòmic del Principat. Tot i que les converses amb Brussel·les estan oficialment suspeses des del setembre de 2023 per manca d’avenços, el seguiment polític del dossier continua sent un element sensible dins la política monegasca.

En la seva missiva, Bergonzi i Mouflard insisteixen que la seva sortida no respon a un desacord puntual ni a motius personals, sinó a un deteriorament progressiu de les condicions de treball polític. 

Segons afirmen, la pressió interna i la reducció de l’espai per al debat han acabat erosionant la confiança i dificultant l’exercici del mandat rebut dels ciutadans.

Arran d’aquesta ruptura, tots dos consellers passen a l’oposició i impulsen la creació d’un nou grup parlamentari, “En avant Monaco”, juntament amb Brigitte Boccone-Pagès, expresidenta del Consell Nacional i ja a l’oposició des de la seva sortida de la Unió el gener de 2025. El nou grup es va constituir formalment el 6 de febrer de 2026.

Tot i el context de tensió interna, els impulsors d’“En avant Monaco” asseguren que continuaran exercint els seus mandats amb respecte institucional i voluntat de diàleg. Posant l’accent en la "defensa de l’interès general i en la necessitat de coherència política" en dossiers clau com el de la relació amb la Unió Europea.

La fractura de la majoria no reobre automàticament les negociacions amb Brussel·les, però evidencia que el model de relació entre Mònaco i la UE continua sent un element de fons que condiciona la política interna. Fins i tot en una etapa en què el procés d’associació roman en stand-by.