El Govern es planteja crear un òrgan anticorrupció independent
Els tècnics consideren que l'organisme actual no disposa ni de les competències ni dels recursos suficients
Andorra haurà d’afrontar una reforma de calat del seu ordenament jurídic si vol culminar l’adhesió al Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, conegut com a Conveni de Mérida.
Així es desprèn dels informes elaborats pels ministeris de Justícia i Interior i d’Afers Exteriors, que assenyalen que, malgrat que una part significativa del marc normatiu andorrà ja s’alinea amb els estàndards internacionals, encara persisteixen mancances rellevants que impedeixen una plena adequació al tractat.
Segons RTVA, els principals esculls es concentren en tres àmbits concrets: la responsabilitat penal de les persones jurídiques, la regulació específica de la corrupció en el sector privat i els mecanismes de comís i repartiment d’actius provinents d’activitats delictives. Tot i que Andorra ha fet avenços notables en matèria de transparència i cooperació judicial internacional durant els darrers anys, els informes tècnics conclouen que cal reforçar i sistematitzar determinats instruments legals per complir amb les exigències del Conveni.
En aquest sentit, el Ministeri de Justícia insta a modificar no només el Codi Penal, sinó també el Codi de procediment penal i la Llei de cooperació judicial internacional. L’objectiu és garantir que les autoritats judicials disposin d’una base jurídica sòlida i inequívoca per actuar en casos de corrupció amb dimensió transnacional. Fonts governamentals alerten que una adhesió formal al tractat sense haver introduït prèviament aquestes reformes podria generar buits legals, especialment a l’hora de tramitar sol·licituds de recuperació d’actius formulades per tercers estats.
Un altre dels punts clau que destaca l’informe és la necessitat de disposar d’un òrgan específic i independent per prevenir i combatre la corrupció, tal com estableix el Conveni de Mérida. Actualment, Andorra compta amb una unitat de prevenció i lluita contra la corrupció integrada dins l’estructura governamental. No obstant això, els tècnics consideren que aquest organisme no disposa ni de les competències ni dels recursos suficients per assumir totes les obligacions derivades de l’adhesió al tractat internacional.
A més, el fet que aquesta unitat depengui orgànicament d’un departament del Govern podria suscitar dubtes sobre la seva autonomia funcional i independència, dos requisits que el Conveni considera essencials per garantir una lluita efectiva i creïble contra la corrupció. Per aquest motiu, els informes obren la porta a la creació d’un nou ens anticorrupció amb entitat pròpia, o bé, com a alternativa, a una profunda reforma de l’actual estructura, dotant-la de més recursos, competències i garanties d’independència.
En paral·lel, l’adhesió al Conveni implicaria també un reforç de la cooperació internacional en matèria de comís i restitució d’actius. Andorra hauria de comprometre’s a facilitar, de la manera més àmplia possible, la recuperació de béns obtinguts il·lícitament i a negociar, si escau, acords bilaterals específics amb altres estats per articular mecanismes eficients de retorn de capitals.
El Govern haurà de decidir ara el calendari i l’abast de les reformes legislatives necessàries per avançar en aquest procés. L’eventual adhesió al Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció suposaria un pas més en l’estratègia d’homologació internacional del Principat i en el reforç de la seva imatge com a jurisdicció compromesa amb els estàndards globals de transparència, bon govern i seguretat jurídica.
